El mes de Gener de l’any 1993 Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills, els seus pares, el seu gos i va intentar suïcidar-se, sense aconseguir-ho. Durant els dies següents es va saber que no era metge, com tothom creia, ni tampoc investigador a l’Organització Mundial de la Salut, i que tot el que se sabia sobre la seva vida era mentida. No era metge ni cap altra cosa: ni espia, ni traficant d’armes o d’òrgans, com al principi es va pensar, de tan difícil que és admetre que algú pugui no ser res. Es passava els dies al cotxe, a les àrees de servei de les autopistes, i quan va comprendre que estava a punt de ser descobert, va preferir matar els seus abans que enfrontar-se amb les seves mirades. L’escriptor francès Emmnuel Carrère va llegir els primers articles sobre el cas al diari “Liberation” i, de seguida, va decidir escriure’n un llibre, el seu primer llibre de no-ficció. La història d’un criminal narrada en primera persona: la del mateix Emmanuel Carrère.

Autor: Emmanuel Carrère

Adaptació de la novel·la: Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique

Director: Julio Manrique

Intèrprets: Pere Arquillué i Carles Martínez

Escenografia: Alejandro Andújar

Vestuari: Maria Armengol

Il·luminació: Jaume Ventura

Espai sonor: Damien Bazin

Disseny de vídeo: Cisco Isern

Direcció de producció: Josep Domènech

Producció executiva: Luz Ferrero

Ajudant de direcció: Xavi Ricart

Ajudant d’escenografia: Sergi Corbera

Comunicació i distribució: Bitò

Una producció de Temporada Alta