Antoni Tàpies per als més petits

A mitjan anys 60, Antoni Tàpies va publicar a Cavall Fort les instruccions d’un joc amb el qual pretenia estimular la mirada artística dels joves lectors i lectores de la revista. Cinquanta anys després, la Fundació Antoni Tàpies inclou la proposta dins la programació #JoEmQuedoaCasa, un ventall d’activitats perquè puguem gaudir de l’art contemporani mentre no tornem a visitar els museus.

‘Quan mirem, normalment només veiem el que se’ns dona al voltant nostre: quatre coses –a vegades ben pobres– només vistes per sobre enmig de l’infinit’, deia Tàpies tot just a l’inici d’El joc de saber mirar. L’eminent artista posava com a exemple una cadira vella, una andròmina sense valor aparent. Ara bé, si en comptes de donar un ràpid cop d’ull a l’objecte ens parem a mirar-lo amb deteniment, ens adonarem que la cadira tanca un univers en si mateixa. Com va apuntar el creador, comprèn ‘les mans i les suors tallant la fusta que un dia va ser arbre robust, ple d’energia, al mig d’un bosc frondós en unes altes muntanyes, l’amorós treball que la va construir, la il·lusió amb què es va comprar, els cansaments que ha alleujat, els dolors i les alegries que haurà aguantat, qui sap si en grans salons o en pobres menjadors de barriada...’. Aquest senzill exercici, aplicat al món de la pintura, ens fa percebre detalls en un quadre que se’ns escapen si no el mirem amb cura: cal observar-ne les textures, el traç del pinzell, les formes i els colors per entendre la motivació de l’artista en crear-lo.

Seguint les pautes d’El joc de saber mirar, les nenes i els nens no només aprendran a mirar les obres d’art amb uns altres ulls, sinó que es formularan preguntes a l’hora de crear les seves pròpies. Tota una lliçó a càrrec d’un gran mestre.