“Yo, Pensamiento” és un relat coreogràfic del fet migratori que vol plasmar els sentiments, emocions i vivències a què s'enfrontà Javier Mejía en emigrar del seu país natal, Colòmbia. La peça vol expressar l'experiència del desarrelament i com el canvi de realitat tan dràstic en només el temps que dura un vol d’avió es transforma en el Síndrome d'Ulisses (també conegut com a dol migratori), un problema de salut mental tan freqüent com desconegut entre els mateixos migrants.

Per fer-ho, el director es val de tres personatges: Yo, el mateix Javier Mejía, Pensamiento, l’hostessa de vol vinculada a las minories sexuals-LGTBIQ, i Sombra, el síndrome que el persegueix allà on va. Els personatges representen els diferents aspectes de la vivència i encarnen el joc de relacions entre el passat i el present, entre el distint i el semblant, entre la paranoia i la claredat, la realitat tangible i la intangible, la por i la solitud d'aquell qui se sap i se sent estranger amb ell mateix.

Les 4 escenes que estructuren la peça exposen els diferents moments del síndrome i les situacions en què es troba Pensamiento, integrant en la posada escènica varis llenguatges de ball, estils i formes de moviment, com el ballet clàssic, el jazz dance, la dansa moderna i l'afrocolombià.