Un ‘War Requiem’ immersiu
El Liceu acull una versió de l’obra de Benjamin Britten que amplifica el seu missatge pacifista sota la direcció escènica de Daniel Kramer i l’escenografia i els vídeos de Wolfgang Tillmans.
Després de les representacions de 1977 i 2010, War Requiem torna al Gran Teatre del Liceu sota la direcció escènica de Daniel Kramer –director artístic de l’English National Opera (ENO)– i la videocreació del fotògraf i artista visual Wolfgang Tillmans. El guanyador del Premi Turner de l’any 2000 desplega un concepte a mig camí entre el videoart i la instal·lació que afegeix, a l’acció dels cantants, el pla metafòric mitjançant la col·locació de tres pantalles de grans dimensions. Aquest muntatge referma el missatge de les peces corals i amplifica el missatge antinacionalista i la crítica al caràcter injustificat de totes les guerres.
Benjamin Britten, que va ser objector de consciència i es va exiliar als Estats Units, va trigar quatre anys a compondre aquest encàrrec. War Requiem es va estrenar el 1962 en l’acte de consagració de la nova catedral de Coventry després que l’aviació alemanya la reduís a cendres el 1940. L’autor dels llibrets de Somni d’una nit d’estiu i La mort a Venècia va commemorar els morts de les dues guerres mundials en una obra de gran escala per a solistes, corals, conjunts de cambra i orquestra. En aquest cas, hi intervenen 80 cantants adults, 40 infants i tres solistes, acompanyats per les orquestres Simfònica i de Cambra del Gran Teatre del Liceu dirigides per Josep Pons.
En el seu text, Britten va intercalar la missa de difunts en llatí i els poemes antibel·licistes de Wilfred Owen, caigut a la Primera Gran Guerra. Es tracta, per tant, d’un oratori i no pròpiament d’una òpera. Tot i les àcides burles d’Ígor Stravinsky, Dmitri Xostakóvitx la considerava “l'obra més gran del segle XX”.
Britten va crear una pàgina mestra de la literatura musical amb esperit de perdó i reconciliació. El Liceu ha respectat el desig del compositor i ha mantingut el repartiment original que el context històric de la Guerra Freda no li va permetre complir amb una soprano russa (Tatiana Pavlovskaya), un tenor anglès (Mark Padmore) i un baríton alemany (Matthias Goerne). Cor i soprano encarnen l’orgull i la por de la humanitat; els nens entonen cants d’esperança i ingenuïtat, mentre el tenor i el baríton representen la veu dels soldats. El resultat és un poema físic commovedor que inclou la memòria, la pèrdua de la innocència i el poder de la natura, que s’imposa sempre a la mort i la destrucció.
Per celebrar la recuperació del 100% de l’aforament, des del 15 d’octubre les entrades corresponents al 30% de l’aforament addicional es venen a un preu únic de 30€ en aquest enllaç. Aquesta promoció és vàlida fins al 31 d'octubre o fins exhaurir les places disponibles.
55 minuts abans de cada funció tindrà lloc, a la mateixa sala principal, una sessió informativa prèvia sobre l'obra.