Tornar

Platja de Sant Bertran, portal de Santa Madrona i baluard del Rei des del Morrot, 1852. AFB. Franck de Villecholle
Les Drassanes de Barcelona, c.1855. AFB. Autoria desconeguda
Plaça de Catalunya. En primer terme, el Círculo Ecuestre Barcelonés; a l’esquerra, el Panorama Waterloo; al fons La Pajarera i el passeig de Gràcia, pels volts de 1890. AFB. Autoria desconeguda

Cent vistes antigues de la ciutat

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta una exposició amb imatges i panoràmiques urbanes del segle XIX.

Fins al 23 d’octubre es pot visitar a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) l’exposició La ciutat davant la càmera. Imaginaris urbans al s. XIX. Comissariada per la historiadora de l’Art Núria F. Rius, la mostra es compon de 104 originals procedents del fons de l’AFB i es complementa amb l’exhibició de material original i àlbums fotogràfics de l’època.

L’arribada de la fotografia a Barcelona el 1839 va coincidir amb un procés intens de transformació urbana, del qual en va deixar constància. La reproducció mecànica de la realitat no només va reflectir, sinó que també va potenciar la definició de la ciutat moderna, predominantment burgesa, i va contribuir a la sedimentació col·lectiva dels canvis socials, polítics i culturals.

Moltes plaques pertanyen a autors desconeguts, però també n’hi ha que estan perfectament identificats, com F. J. Álvarez; Pau Audouard; Antoni Esplugas i el seu germà Josep, que signava com a J. E. Puig; Joan Martí; Marcos Sala o Franck de Villecholle.

La ciutat davant la càmera il·lustra i documenta una desena d’aquells nous imaginaris urbans, a mesura que anaven succeint-se: La ciutat neoclàssica (interessada pels espais oberts, les avingudes en perspectiva i una mirada monumental marcada per l’ordre i la claredat); La ciutat panoràmica (un tipus d’imatge de gran format, preferentment presa des de Montjuïc, que eliminava les limitacions físiques); La ciutat històrica (com a testimoni gràfic de la dimensió històrica i de l’esplendor sociopolític del passat); La ciutat enderrocada (en què la destrucció de muralles i carrers antics donava pas al progrés); La ciutat industrial (una visió, fonamentada en les construccions fabrils, l’enginyeria, la maquinària pesant i el ferrocarril, que la fotografia va contribuir a normalitzar); La ciutat de 1888 (de la mà de l’Exposició Universal, el nou art s’acosta s’interessa pels fets d’actualitat i s’acosta a la crònica informativa); La ciutat de l’atracció (amb vistes inèdites, gràcies al monument a Cristòfol Colom i el globus aerostàtic); La ciutat de l’Eixample (ja que l’urbanisme burgès i les línies de fuga de les noves avingudes compartien criteris estètics i visuals amb la representació fotogràfica); La ciutat excepcional (des del moment que els fotògrafs van poder escurçar els temps d’exposició, es van abocar a copsar la vida quotidiana al carrer), i La ciutat de la multitud (en què els ciutadans anònims, els esdeveniments multitudinaris i els espais d’oci guanyen protagonisme).

Arribats a aquest punt, la fotografia va prendre el relleu al dibuix com a nou llenguatge de la crònica i el relat d’actualitat, amb gairebé tot a punt per desembocar en la cultura visual popular i de masses del segle XX.

Coincidint amb la seva inauguració, l’AFB presenta una publicació digital de l’exposició amb versions en català i castellà que es pot descarregar en línia. A més, el 21 de juny a les 17.30 h s’hi farà una visita guiada a càrrec de la seva comissària. L’activitat és gratuïta i no cal inscripció prèvia.

Data de publicació: Dimecres, 15 Juny 2022
  • Comparteix