L’Auditori restaura la llanterna de Moneo i Palazuelo

L’Auditori de Barcelona està restaurant la llanterna cúbica de vidre en forma d’impluvi que va projectar l’arquitecte Rafael Moneo a l’atri central d’accés a l’edifici. Els treballs són possibles gràcies a una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’aportació de l'Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’un element arquitectònic molt singular, ja que les seves vuit cares estan decorades amb pintures en forma de línies –blaves a l’exterior i negres a l’interior– de l’artista Pablo Palazuelo.

Durant el temps que duren les obres, les artistes Eloise Gillow, Mina Hamada i Carla Fuentes han creat tres grans murals sobre les tanques provisionals amb motius que recorden la temàtica de la trilogia de les actuals temporades artístiques de L’Auditori: La Creació, Amor i Odi i Mort o Retorn.

La necessitat de restaurar la llanterna és deguda al deteriorament i les ruptures que han patit les diferents pells de vidre. L’objectiu és recuperar la imatge original de les façanes i millorar el manteniment i bon envelliment d’un element arquitectònic de gran importància, tant per la seva ubicació, que compleix el rol de vestíbul general amb accés a tots els espais de l’edifici, com pel seu valor arquitectònic, artístic i cultural.

L’Auditori és un equipament de 42.000 metres quadrats dissenyat per Moneo. L’edifici compta amb un foyer i quatre sales: la Sala 1 Pau Casals, per a 2.200 espectadors; la Sala 2 Oriol Martorell, de 600 localitats; la Sala 3 Tete Montoliu, de 400 places, i la Sala 4 Alicia de Larrocha, amb aforament per a 152 persones. La segona planta acull el Museu de la Música en un sol espai. La seva construcció es va iniciar el 1999 i va entrar en funcionament el 22 de març del 1999 amb el concert inaugural Fanfàrria, de Joan Guinjoan.