"He mirat que cada persona de la ciutat tingués el seu concert, d’acord amb l’encàrrec que se m’ha fet"

Va néixer a Castelló d'’Empúries l'’any 1973, és llicenciada en Periodisme i Filologia Anglesa i coneix el món de la música des de totes les perspectives possibles: des de fora, com a públic i com a periodista, i des de dins, com a representant de coneguts artistes; des del Mediterrani, on ha nascut, i des d'’una Amèrica Llatina on ha passat una llarga temporada.

- —Periodista, gestora, representant... Sembla gairebé que hagis fet tots els papers de l'auca. Qui és Gisela Sais?

—- Jo em sento periodista. Vaig començar a treballar en un diari i la vida m’ha anat portant a combinar aquesta vessant amb la de gestió cultural, que vaig començar per casualitat fent de mànager, i m’hi vaig acabar dedicant durant més de deu anys

—- Deu ser bona escola, fer de mànager d'’un artista. Vull dir que una cosa és parlar sobre els artistes i una altra conèixer-los de prop…

- —Jo vaig començar des de zero, com a mànager de Las Migas, i m’ho vaig plantejar com un repte. Cinc anys més tard vaig seguir amb Sílvia Pérez Cruz, des dels inicis de la seva carrera en solitari fins al 2017. Va ser un bon aprenentatge.

- —I també has treballat amb institucions.

-—Sí, en paral·lel al període final de Las Migas, vaig treballar a l’Agenda 21 de la cultura, quan físicament era a l’ICUB. I també he treballat a l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

- —Cuba és un moment important en la teva trajectòria.

- —Sí, quan hi vaig anar, la idea inicial era dedicar-me únicament a escriure, però vaig acabar encapçalant la producció executiva d’un projecte audiovisual musical. El considero un període d’aprenentatge important, tant professionalment com personalment.

- —Finalment, et vas passar quatre anys vivint a Cuba. Imagino que el coneixement de la música cubana i llatinoamericana que t’ha proporcionat l'’experiència es reflectirà a la programació de Música Mercè.

- —Sí, a Cuba he viscut rodejada de músics i he vist molts concerts. He col·laborat també en una revista de música, he conegut molts músics d’aquí que han vingut allà de vacances i a tocar. En realitat, aquí també tinc molts amics músics i des de fa anys sempre he anat a concerts. Amb la programació he treballat tenint en compte l’encàrrec que se’m va fer, que cada persona que viu a Barcelona tingui el seu concert.

- —Com s’aconsegueix, això? Sembla dificilíssim…

-—Doncs sí, ha estat un repte, he tingut molt present la diversitat social, d’edat i d’estils que conviu a la ciutat.

- —És a dir, que no només es tracta de portar música de fora.

-—La programació de la Mercè històricament posa en relleu l’escena de la ciutat, tenint en compte la diversitat d’estils i orígens, intenta que el públic descobreixi noves músiques i, al mateix temps, porta artistes de fora.

—- Diversitat, atenció a allò què passa a la ciutat…Quins altres criteris has seguit per programar?

-—He intentat que també hi fossin presentats alguns artistes amb una trajectòria històrica, com són Peret Reyes a la rumba catalana i Pepe Habichuela, al flamenc.

- —Roma és una altra parada important en la programació.

-—Sí, hi haurà des de Vinicio Capossela, el més conegut pel públic barceloní, amb un espectacle que es veurà per primera vegada fora d’Itàlia, al cor de setze dones de Rachele Andrioli, veus i percussió de la Pulla; Paolo Angeli, un sard que ha viscut quinze anys a Barcelona, i que ara triomfa als festivals de jazz de tot el món. També hi seran presents músics italians que viuen a Barcelona, com els Rivolta, que fan un repertori de clàssics en swing, i Alessio Arena. I el concert de Vozes estarà dedicat a Mina! I Mannarino, un romà molt reconegut que porta el seu últim espectacle, amb al que està fent gira per grans estadis italians.

- —Cada espai, té personalitat pròpia?

- —Sí, hi ha els jardins de Doctor Pla i Armengol, dedicats a la música d’autor en format "perles", com dic jo, artistes que potser encara no són coneguts pel gran públic. El de la platja del Bogatell, amb música molt festiva i que enguany s’obre a les músiques més urbanes. La Catedral, amb la nit de flamenc, grans valors de ciutat, i el gran concert de la ciutat convidada. El Teatre Grec, amb concerts de gran format, i el de la Ronda de Sant Antoni, dedicat a la música ballable.

- —No és l’única proposta renovada…’Enguany, les havaneres no seran convencionals, oi?

-—Hi haurà dos concerts amb repertori d’havaneres amb una sonoritat i una imatge diferent a la dels clàssics catalans: Ultramar Trio —-tres dones—-, amb piano, violí, percussions, i la veu de la cubana Yadira Ferrer; i La Guingueta, també en format trio —- tres homes—-, que toquen banjo, ukulele, mandolina, harmòniques i percussions.

- —Ballarem?

Sí, des de l’ICUB, quan se’m va fer l’encàrrec em van dir que no perdés de vista que la Mercè és la Festa Major de Barcelona. Per això i per celebrar que ens podem tornar a trobar després d’aquests dos anys tan difícils, he volgut que cada dia acabi amb un concert ballable, a més de l’escenari de la ronda de Sant Antoni, on a l’hora del vermut i al vespre, tots els concerts estan pensants per ballar.