Ens cal un altre planeta?

La població humana augmenta exponencialment, però el món no creix. L’espai i els recursos són limitats. Per altra banda, la revolució tecnològica actual dona lloc a nous coneixements com la intel·ligència artificial o la robòtica, els quals estan marcant el futur. Aquestes ofereixen un munt de solucions als reptes ambientals i socials, però també comporten una sèrie d’implicacions ètiques. Tots aquests aspectes foren objecte de debat en la passada Biennal Ciutat i Ciència, la qual ara posa a la vostra disposició els vídeos de diverses activitats sobre el tema en el recull Un món que se’ns fa petit.

La intel·ligència artificial ens fa pensar en novel·les de ciència-ficció, però avui és quelcom més real que fictici. Nombrosos dispositius que utilitzem cada dia incorporen aquestes tecnologies que permeten predir comportaments, identificar persones o objectes a partir de la imatge i el so, o fins i tot, prendre decisions per nosaltres sense que en siguem conscients. Això fa pensar en l’escala de valors amb què poden estar dotades aquestes màquines o fins a quin punt han de poder decidir per les persones, aspectes que van ser tractats en diverses propostes de la Biennal. De tot això se’n parlà a Els valors en la intel·ligència artificial i Robots, persones expertes o veïnes per substituir els representants polítics?

Un dels horitzons cap a on també avança la tecnologia és en la cerca de vida més enllà del nostre planeta i en la identificació d’altres mons habitables. Fins i tot, s’està avançant en una missió tripulada a un planeta inert com és Mart i diversos projectes plantegen l’establiment de colònies fora de la Terra. En les activitats La vida a altres mons: Mart, Venus i ciència-ficció i Exoplanetes, buscant altres mons es va parlar de tots aquests avenços, però a la Biennal també es va qüestionar la idea de viure en altres mons quan en realitat no hem sabut respectar l’equilibri ecològic del nostre propi planeta. En aquest sentit, diverses taules rodones i debats van tractar l’emergència ambiental i social d’avui i van posar sobre la taula algunes de les solucions cap a les quals s’avança gràcies a la ciència i la tecnologia. En són exemples Espècies companyes, Una actitud respectuosa ergo un oceà sostenible, La ciència de la desigualtat, El sorteig com a solució a la crisi climàtica i Bessons digitals en ciutats: una rèplica virtual de xarxes urbanes,

Un conjunt de propostes que van comptar amb figures com les filòsofes Donna Haraway i Viciane Despret, el paleogenetista Carles Lalueza-Fox, l’astronauta Ellen S. Baker, l’astrofísic Ignasi Ribas, el físic i expert en computació quàntica José Ignacio Latorre, el bioquímic Juli Peretó o l’astrobiòloga Sara Walker, entre molts d’altres.

Gaudiu de tots els vídeos, aquí.