Càndid, Werther i Els miserables, segons la generació ‘millennial’

Si vau néixer a finals del segle passat, segurament us identifiqueu com a membres de la generació ‘millennial’ i, si us agrada el teatre, possiblement ja coneixeu en Miquel Mas Fiol, un autor i director nascut en la vostra generació que ha portat a l’escenari obres clàssiques passades pel sedàs de les ‘neovarietés’ i ha retratat així els somnis i les angúnies dels seus contemporanis. Les podeu veure a l’Espai Lliure.

Els muntatges que podreu veure entre els 5 i el 16 de novembre al Teatre Lliure Montjuïc són Càndid, Werther i Els miserables, tres espectacles que formen l’anomenada “Trilogia de la condició ‘millennial’” i que es representa consecutivament de dimecres a divendres, i el cap de setmana, en format de marató escènica.

En la primera, Càndid o l’optimisme (a la fotografia), Lluís Oliver interpreta un jove optimista, il·lustrat i embafat d’eslògans motivacionals, en una relectura de Voltaire en ple segle XXI. A Les penes del jove Werther, amb Goethe com a punt de partida, Mel Salvatierra interpreta una jove individualista romàntica, enfrontada a la mercantilització de la tristesa. I a Els miserables, a partir de la història de Victor Hugo, coneixerem uns joves, l’esperit de revolta dels quals queda ocult per les promeses d’èxit i riquesa del sistema. Podem, es pregunta el muntatge, imaginar un món lliure del neoliberalisme postmodern?

Són, com explica l’autor, tres espectacles metateatrals, marcadament irreverents i amb un caràcter independent, tot i que profundament relacionats per aquest humor i aquesta energia sobreestimulada pròpia dels temps que vivim. “Estem fotuts, sí, però continuarem rient-nos de la nostra condició precària i “millennial”, diu Mas Fiol.

Si voleu rellegir tres clàssics portats a escena amb la màxima irreverència, veniu a veure la “Trilogia de la condició ‘millennial’” a l’Espai Lliure del Teatre Lliure, però abans consulteu al web tota la informació sobre les representacions.