Tosquelles, pioner de la salut mental

El psiquiatre Francesc Tosquelles (Reus, 1912 – Granges d’Òut, 1994) es va formar en l’experiència política i cultural de la Mancomunitat de Catalunya i la República. Després de lluitar als fronts d’Aragó i Extremadura durant la Guerra Civil, es va exiliar a França l’any 1939. Des del camp de concentració de Setfonts i, sobretot, a l’hospital psiquiàtric de Sent Alban, Tosquelles va revolucionar el funcionament del centre psiquiàtric amb una pràctica que vinculava la política, l’experimentació clínica i la cultura.

Ara, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) li dedica una exposició que prèviament ha passat per Tolosa de Llenguadoc i que més endavant viatjarà a Madrid i Nova York. Es titula Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat i posa en valor la figura, l’obra i l’entorn polític i artístic d’un psiquiatre que va renovar a fons les pràctiques mèdiques del seu temps i que va transmetre un llegat cultural innovador i sorprenent. Desconegut per a la majoria més enllà de la seva vinculació amb l’Institut Pere Mata, avui és una font d’inspiració a l’hora de planificar les polítiques de salut mental en moments de crisi.

Tosquelles va abordar l’arrel social de la malaltia mental i transformar la institució psiquiàtrica. Va dignificar la vida d’aquells que no comptaven, abandonats en manicomis i asils, alhora que denunciava les patologies del ciutadà normal sota l’Europa dels feixismes. A Sent Alban va obrir el sanatori a multitud de pràctiques artístiques per humanitzar la vida i afavorir el vincle social dels interns. Va ser pioner a l’hora d’introduir feines d’autogestió, comissions i clubs de malalts; formació per als cuidadors; experimentació amb teatre, cinema i escriptura; creació de periòdics murals i diaris interns, i tallers d’ergoteràpia.

Gràcies a ell, Sent Alban es va convertir en un refugi per a artistes d’avantguarda que convivien amb pacients, pagesos, monges, metges i infermeres. La mostra també aplega obres de Paul Éluard, Gérard Vulliamy, Tristan Tzara, Joan Miró, Antonin Artaud, Henri Michaux, Brassaï o Léon Schwarz-Abrys, així com instal·lacions interactives i peces de Mireia Sallarès, Alejandra Riera, Roger Bernat, Angela Melitopoulos, Maurizio Lazzarato i Perejaume.

L’exposició fa un itinerari cronològic per la vida metge reusenc. El seu testimoni oral acompanya el visitant mentre parla dels temes que li van interessar, com la pagesia, Stalin o la por que susciten els bojos, i es completa amb una extensa selecció de pel·lícules, materials històrics i documentals inèdits i objectes produïts pels seus pacients, procedents de la Col·lecció d’Art Brut de Lausana i d’altres fons particulars.

El projecte és fruit d’un procés d’investigació dels comissaris Carles Guerra i Joana Masó, la recerca de la qual ha estat finançada per la Fundació Mir-Puig i ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia), reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021.

L’entrada a l’exposició val 6 euros –4, si és reduïda– i podeu adquirir la vostra en aquest enllaç. L’accés es realitza per franges horàries, de dimarts a dissabte d’11 a 18.45 h i diumenge d’11 a 14.45 h. A partir de les 15 h, és gratuït amb reserva prèvia. Amb motiu de la inauguració, els dies 8, 9 i 10 d’abril es faran unes jornades de portes obertes amb inscripció obligatòria clicant aquí.