Expressivitat africana a cop de pinzell
El pintor Khalid El Bekay completa un salt evolutiu cap a una etapa més intuïtiva sense renunciar a l’extens bagatge tècnic de llapis, collage, gofrat i aquarel·la.
Khalid El Bekay és un pintor marroquí nascut a Casablanca el 1966. Durant dues etapes diferents –la primera, més llarga, de 1997 a 2012; i la segona, més breu, de gener a febrer de 2020– va ser artista resident del Centre d’Art Contemporani Piramidón. Precisament a Barcelona hi va exposar el 2012, a la Galeria Antoni Pinyol, i el 2019, a la Galeria Jorge Alcolea. El 2015 i el 2020 també va participar en les exposicions col·lectives 25 al quadrat i 2022_n1 al Piramidón.
Aleshores, la ressenya de la sala explicava que “les seves obres semblen tenir un mateix paràmetre que les identifica amb un segell personal. El cromatisme i les referències als seus orígens constitueixen característiques clau en una obra de gran força expressiva”.
Ara, El Bekay torna fins al 29 de juliol a la que ha estat casa seva durant tant de temps per presentar-hi Àfrica, la seva obra recent. La crítica Raquel Medina hi detecta un “moment decisiu de la seva evolució” i constata “un sorprenent salt evolutiu” caracteritzat per “la frescor i l’espontaneïtat amb què accedeix a aquest nou esglaó en la seva trajectòria”.
Medina no hi veu cap ruptura: “Ell manté una coherència, preserva certs elements essencials que el caracteritzen, encara que els utilitzi de manera diferent, però és evident que s’obre un camí en incorporar per primera vegada a l’ésser humà i el seu entorn immediat” fruit d’una etapa d’inspiració en la cultura xinesa i de noves inquietuds.
De sobte, Àfrica, el seu continent, l’ha seduït i ha irromput en la seva obra per fer-la ressorgir i avançar. Segons Medina, l’autor, com fan els veritables artistes, “ha assumit els riscos i ha sortit de la zona de confort”. En conseqüència, la seva obra s’ha tornat intuïtiva, gairebé instintiva, ja que distribueix sobre la superfície formes, línies, plans, colors, figures i taques sense composició prèvia; d’una forma molt més lliure que en les etapes anteriors amb una factura molt solta i despreocupada, però utilitzant el seu amplíssim bagatge tècnic: llapis, collage, gofrat, aquarel·la…