Tornar

Ciència, realitat i ficció

Ciència, realitat i ficció

Dues xerrades sobre alguns avenços i descobriments que en el passat semblaven impossibles.

A diferència de la fantasia, la ciència-ficció especula amb la realitat i el futur des d’un enfocament on el coneixement i l’evidència tenen un pes rellevant. Les novel·les d’aquest gènere plantegen situacions que en el moment de la seva publicació poden semblar impossibles. Més endavant, amb el transcurs dels anys i gràcies a l’avenç científic i tecnològic, algunes d’aquestes idees s’acaben fent realitat. Per difondre alguns exemples de nous coneixements que anys enrere es consideraven inassolibles, el Centre Cívic Urgell ha organitzat dues xerrades aquest febrer dins del cicle Ciència, realitat i ficció.

Un dels camps més sorprenents de la ciència és el de la física quàntica. Després de segles fent-nos preguntes sobre les lleis que regeixen l’univers i trobant respostes gràcies a la física que avui anomenem clàssica, científics com Albert Einstein i Erwin Schrödinger van obrir les portes a l’estudi del món més petit, el dels àtoms i les partícules. Des d’aleshores, gràcies a la física quàntica hem anat descobrint que la natura a aquesta escala es comporta d’una manera poc intuïtiva, amb fenòmens que escapen a la raó i que en altres temps eren pura ficció. El dimarts 9 de febrer, el professor Jordi Mompart, de la Universitat Autònoma de Barcelona, donarà la conferència La misteriosa física quàntica on explicarà el comportament paradoxal del món quàntic i alguns experiments clau d’aquesta branca de la física que ha revolucionat la ciència del darrer segle.

Un futur dominat per les màquines és un altre tema clàssic de la ciència-ficció. Si bé en el nostre dia a dia encara no hem arribat a conviure amb robots humanoides, tal com proposen moltes novel·les i pel·lícules, sí que hem establert una relació d’enorme dependència amb la tecnologia arran de la revolució digital de les recents dècades. La relació de les persones amb l’entorn ha estat transformada gràcies a la invenció d’internet, els dispositius mòbils, la hiperconnectivitat, el big data... quelcom que s’ha accentuat encara més amb la situació d’aïllament social que ha marcat la pandèmia de la covid-19. Aquest progrés, lluny d’estabilitzar-se, creix de manera exponencial gràcies a la irrupció de nous coneixements en àmbits com la microelectrònica, els nous materials i la nanotecnologia. De tot això en parlarà, el dimarts 16 de febrer, la Gemma Rius, investigadora de l’Institut de Microelectrònica de Barcelona, en la xerrada Micro i nanoxips de km0.

No us perdeu aquests dos exemples de ficció feta realitat. Més informació en aquest enllaç.

Data de publicació: Dijous, 28 Gener 2021
  • Comparteix