Viatge pels clàssics i els nous referents de la 'chanson'

Sous le ciel de Paris és una cançó emblemàtica de l'anomenada chanson francesa. Composta per Jean Dréjac i Hubert Giraud per a la banda sonora d'una pel·lícula de nom homònim, dirigida per Julien Duvivier i estrenada l'any 1951, la va popularitzar sobretot la gran Édith Piaf, però també l'han cantada Juliette Gréco o Yves Montand. I artistes més recents, com Zaz, que fins i tot en va enregistrar un duet amb Pablo Alborán. Potser és sobretot per això, per tractar-se d'un himne transversal entre diferents generacions de cantants francesos, que el concert que el 16 d'octubre es podrà veure a La Violeta, centre de cultura popular del barri de Gràcia, té per títol Sous le ciel de Paris. Els seus intèrprets oferiran un repertori en el qual no mancaran grans clàssics de la chanson, però també tocaran algunes peces de les darreres fornades de cantautors francesos.

El concert començarà a les 20 h i per poder assistir-hi cal inscriure-s'hi amb antelació a través del correu electrònic administracio@lavioleta.cat. Sobre l'escenari, hi seran Daniel Cerdà a la veu i guitarra, i Raúl Costafreda, a la mandola i la guitarra clàssica. Tindran la col·laboració especial de Manolo López al contrabaix. Serà una vetllada, doncs, per viatjar amb les melodies al país veí, i també en el temps, recordant aquelles cançons de Brassens, Brel (belga, però considerat un dels grans mestres de la chanson), Ferré i tants altres que van marcar generacions.

Per a més informació, cliqueu en aquest enllaç.