Un connector de biodiversitat

Al districte d’Horta-Guinardó, a tocar de la Serra de Collserola, uns jardins s’obren camí dins l’entramat urbà donant extensió al verd del parc natural. És el Parc de les Rieres d’Horta, un espai de nova creació (inaugurat el 2013) amb una estructura lineal i construït sota criteris de sostenibilitat i autosuficiència. El parc allotja una vegetació abundosa, amb moltes espècies pròpies de la nostra flora, complementades amb indicacions botàniques i taxonòmiques.

Passejar per aquest parc permet tenir una aproximació a algunes de les espècies clau de la vegetació mediterrània. En l’estrat arbori s’hi poden trobar exemplars de pi blanc, alzina, roure martinenc, lledoner, freixe, xiprer o servera. El parc també incorpora arbres fruiters com l’ametller, l’albercoquer o el cirerer de Santa Llúcia, així com altres espècies exòtiques i utilitzades en entorns urbans com el plàtan, l’arbre de l’amor, el ginkgo o l’elegant araucària de Norfolk. En quant als arbustos, mates i herbes també s’hi poden trobar espècies comuns als hàbitats mediterranis com el llentiscle, l’estepa blanca, el boix, l’aladern de fulla estreta, el panical blau i moltes altres. Són espècies presents a espais naturals com Collserola motiu pel qual, el Parc de les Rieres d’Horta actua dins la ciutat com a corredor de la biodiversitat de la nostra regió.

A més de la mirada botànica, el parc es pot visitar des d’una perspectiva ambiental. Ha estat dissenyat de tal manera que es puguin aprofitar al màxim els seus recursos hídrics i energètics. L’espai es distribueix en diverses terrasses al llarg d’un pendent i al seu punt més alt hi ha instal·lada una gran pèrgola fotovoltaica de 642 metres quadrats capaç de produir energia al mateix temps que dona ombra a un conjunt de pistes de petanca. L’energia produïda alimenta el sistema d’enllumenat de l’espai, compost per tecnologia LED, de baix consum. El parc aprofita l’aigua freàtica per al reg, però a més, l’aposta per una coberta vegetal pròpia del clima mediterrani fa que les plantes estiguin perfectament adaptades a l’estacionalitat de Barcelona, això és, a treure profit dels episodis plujosos de la primavera i la tardor, i a sobreviure a les llargues i freqüents sequeres estivals.

Més informació en aquest enllaç.