El Paral·lel, revolucionari i burleta

El Paral·lel. Oci i revolta és una “ruta ocasional” que de tant en tant programa CultRuta, sota el guiatge de la historiadora Laura Beaumont.

Es tracta d’una ruta circular de dues hores de durada que comença a la plaça de Raquel Meller i transita per les dues voreres de l’avinguda del Paral·lel compreses entre els carrers Nou de la Rambla i Comte Borrell. A finals del segle XIX, aquesta zona, a mig camí del Poble-sec, encara era plena d’horts i tallers, però a partir de 1904 van començar a proliferar les barraques, els circs, els cafès, els teatres i les sales de festa.

Ràpidament, el Paral·lel va esdevenir la zona amb més teatres per metre quadrat del món, en competència directa amb Montmatre, a París, i Broadway, a Nova York. En el cas de Barcelona, l’activitat d’aquests locals tenia com a objectiu procurar entreteniment a les classes populars, un cop fixada per llei l’obligació de les fàbriques de donar festa diumenge i dissabte a la tarda.

Sens dubte, l’exhibició d’animals, nans i dones barbudes feia la vida menys feixuga als obrers. I les tertúlies de cafè, al voltant d’un got de barreja o absenta, van animar les hores d’esbarjo de sindicalistes, bohemis i intel·lectuals. També s’hi prodigaven les endevinadores i, sobretot, les actrius de teatre, les ballarines, les vedettes i les cantants de cuplet, vodevil i sarsuela. En molts casos eren dones empoderades, com l’esmentada Raquel Meller, la Bella Dorita o l'Elena Jordi, que es relacionaven amb els homes d’una forma molt lliure.

Si voleu descobrir, de forma amena i rigorosa, l’origen i el significat original d’algunes cançons populars com Baixant de la Font del Gat o La Marieta de l’ull viu, i, alhora, voleu reviure el tremp revolucionari dels barcelonins i barcelonines que es van rebel·lar contra la Guerra del Marroc i que van aturar l’alçament militar del 1936, no us perdeu aquesta ruta.

El preu de l’activitat és de 18 euros i cal que reserveu plaça en aquest enllaç.