Tornar

Imatge il·lustrativa de l'espectacle.
Una creació multidisciplinària.

'Curva España', basat en fets reals

La companyia gallega Chévere presenta al Lliure de Gràcia una creació que combina teatre i cinema en directe per reobrir un crim sense resoldre.

Aquest mateix any, al gener, el Teatre Lliure va rebre una companyia gallega amb tres dècades de trajectòria amb un espectacle que revisava l’enfonsament del petrolier Prestige davant la Costa da Morte, origen d’una catàstrofe ecològica de conseqüències encara visibles. Era el primer cop que Chévere visitava el Lliure, però no hem hagut d’esperar gaire perquè aquest col·lectiu d’agitació teatral, Premi Nacional de Teatre 2014 pel seu compromís social i cultural i la seva voluntat de transgredir gèneres i connectar amb la realitat de manera crítica, hi torni. Aquesta vegada, però, l’escenari serà el del Lliure de Gràcia, que entre el 7 i el 18 de desembre acollirà una peça que ironitza sobre el format documental tot combinant teatre i cinema en directe, thriller i autoficció.

Curva España. La curva donde se mató España, expliquen, és un true crime escènic que reobre el cas de la mort de l'enginyer de camins José Fernández-España y Vigil l’any 1927, en precipitar-se en cotxe per un barranc del municipi de Rios (Ourense), mentre treballava en l'estudi de la variant Sud del ferrocarril Puebla de Sanabria-Ourense. La versió oficial va concloure que l’accident va ser causat per la mala conducció, però d’altres llancen sospites i interrogants sobre un fet violent que va tenir conseqüències econòmiques i personals, en descartar-se la variant ferroviària proposada per Fernández-España a favor d’un traçat molt més complex i, sobretot, costós.

Aquest és el punt de partida d’una peça que beu del gènere policial i funciona com una al·legoria de la construcció de l'Estat nació espanyol, com si fos la promesa d'un tren que mai va arribar. Curva España aprofundeix en el treball de Chévere dels darrers anys, que explora les possibilitats del teatre-document i la memòria col·lectiva com a desencadenants d’una ficció teatral. Els mecanismes narratius que sorgeixen a la frontera entre la realitat i la ficció, la història i la llegenda, la pantalla i l'escenari.

Data de publicació: Dilluns, 05 Desembre 2022
  • Comparteix