Dansant a la memòria de la postguerra
La companyia Miquel Barcelona presenta el muntatge Rojos, que vincula el present amb els anys quaranta del segle passat.
Rojos forma part d'una trilogia de la companyia Miquel Barcelona, que completen Roges i Violetes. Tres maneres d'acostar-se a la postguerra de la Guerra Civil espanyola i recuperar, en paraules de l'equip creatiu, "un llegat cultural i artístic en clau de peça escènica". A l'exterior del Centre Cívic Guinardó, en concret als jardins del Doctor Pla i Armengol, hi trobarem dissabte 3 de desembre al migdia el primer dels títols, programat dins del Barcelona Districte Cultural. Amb direcció, concepte i recerca de Miquel Barcelona, la interpreten el mateix director acompanyat d'Helena Gispert, Martí Güell i Bea Vergés. La música és de Carlos Martorell i Oriol Mula.
El treball és fruit d'una investigació de dos anys. Barcelona va dur a terme una quinzena d'immersions en el territori cercant memòria sobre la postguerra. Segons explica, les activitats que va organitzar "buscaven generar sinergies entre testimonis particulars, mostres del treball en procés del material coreogràfic i informació teòrica i artística sobre l'època". N'ha resultat un muntatge de dansa contemporània, però que vol submergir-se en la memòria de l'espai singular on es representa. "Essencialment, el llenguatge de la dansa ens permet oferir discursos no narratius que evoquen a imaginaris col·lectius", diu el creador de l'espectacle. La proposta lliga el present amb la postguerra que va marcar tota una generació i ho fa amb figures artístiques, dones creadores i el moviment homosexual. Rojos va totalment en la línia que sempre ha tingut aquesta companyia amb 15 anys de trajectòria, que entén la pràctica artística com una eina per a la transformació social amb cinc eixos d’interès: territori, memòria, sostenibilitat, educació i generació de públics.
Per a més informació, cliqueu a l'enllaç.