La Biennal de Pensament Ciutat Oberta omplirà la tardor barcelonina de reflexions al voltant de la democràcia, la tecnologia i la ciutat

Entre el 13 i el 18 d'octubre se celebrarà una nova edició de Ciutat Oberta. Biennal de pensament, una trobada impulsada per l'Ajuntament de Barcelona mitjançant l'Institut de Cultura i dedicada a analitzar les transformacions d'aquest canvi d'època, posar en comú projectes d'innovació, analitzar la diversitat i, en definitiva, pensar sobre els grans reptes de la societat contemporània, amb especial interès en les aportacions que es poden fer en aquest debat des de l'àmbit urbà. No es pot negar que vivim un moment de canvi: en els últims anys s'ha produït una revolució digital imparable, l'economia s'ha globalitzat i la ciència no ha deixat de progressar. En paral·lel, ens enfrontem a un canvi climàtic de conseqüències desastroses, no sabem encara quin és el futur del treball i el món és cada cop més desigual, amb la desestabilització potencial de la cohesió social que això implica.

Per tot plegat, ens preguntem com serà el futur en aquestes circumstàncies i sota aquestes amenaces, que encara s'han fet més evidents amb aquesta crisi sanitària de la covid-19. Calen projectes de futur realistes i sostenibles com els que es plantejaran aquests dies, amb un llenguatge assequible i a l'abast de la població en general. Es experts i expertes en àmbits diversos que participen en la Biennal de pensament es preguntaran com fer front de manera col·lectiva a aquests reptes des de punts de vista, disciplines i camps del coneixement especialment diversos.

Tecnologia i urbanisme

Tres eixos marquen enguany els debats i activitats de Ciutat Oberta: la tecnologia, l'urbanisme i les ciutats i la democràcia. La tecnologia, que havia estat fins ara la font principal de les visions alternatives al món real, s'ha vist superada finalment per l'emergència climàtica i sanitària. Aquestes crisis, però, ens ofereixen la possibilitat de canviar la cultura de dret al consum de serveis en què vivim instal·lats per una altra que es basi en la gestió reflexiva i comunitària dels recursos. A l'hora de pensar en el futur, les ciutats segueixen sent escenaris clau. Són punt de trobada i espais on relacionar-se, però fan front als reptes de convertir-se en espais més habitables, dotats de mecanismes digitals que permetin la coexistència dels nivells global i local, espais sostenibles des del punt de vista ecològic que, a més, tinguin cura dels qui hi viuen... Experts de camps diversos reflexionaran sobre els interrogants, que són a la vegada oportunitats de canvi, que planegen sobre les nostres ciutats: des de l'accés a l'habitatge als nous models de mobilitat, passant per la integració de l'ecologia i la sostenibilitat. Es tracta, en definitiva, de repensar les ciutats posant al centre del seu disseny la vida i les persones.

El futur de la democràcia 

El sentit i el futur de la democràcia en els temps que vivim serà el tercer eix de les trobades. Està aquest sistema polític tan lligat com se'ns ha fet creure a l'economia de mercat? Reforça o debilita la ciutadania la lògica extractiva del capitalisme? El populisme, un terme encara per definir més enllà de les lluites partidistes, i l'expansió que ha experimentat en els últims temps, serà un altre dels temes a debatre, de la mateixa manera que la necessària transformació de les consciències de la ciutadania que requerirà la integració d'una transició ecològica i mediambiental en les ciutats del futur immediat.

Condueix la Biennal un Consell Asessor del que forma part el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, però també l'arquitecte Josep Ferrando, el professor de Filosofia Moral i Política Daniel Gamper, el dissenyador i activista Adrià Garcia Mateu; l'arquitecta, investigadora, comunicadora, música i cantautora Núria Moliner; la periodista i investigadora Marta Peirano; i el professor de Filosofia César Rendueles.

Entre els convidats a participar com a ponents en les diverses activitats de la Biennal, artistes com l’escriptora Margaret Atwood, la intèrpret musical (i moltes coses més) Maria Arnal, la companyia teatral La Calòrica, el poeta Enric Casasses, la coreògrafa i ballarina Núria Guiu, l'escriptora Cristina Morales, l'artista Alicia Kopf, la poeta i rapsoda sud-africana Koleka Putuma, l'artista Jesús C. González Fernández (¥€$Si Perse) i l'escriptora Irene Solà, per esmentar-ne només alguns. També participen en les trobades noms del pensament que van des de la filòsofa Maria Garcés fins a Alícia García Ruiz, Javier Gomà, Ignacio Sánchez Cuenca, l'antropòloga Yayo Herrero, l'escriptor i filòsof Santiago Alba Rico o el catedràtic de filosofia política Daniel Innerarity.

Arquitectes, urbanistes i experts en ciutats com Jaime Palomera, la doctora en geografia Mara Ferreri, el també geògraf Oriol Nel·lo, la periodista i antropòloga Nuria Alabao, l'especialista en planificació urbana Tomás Díez o els i les arquitectes Elena Albareda, Izaskun Chinchilla i Coque Claret s'afegeixen, entre molts altres, a una festa de les idees on també tenen un espai activistes que van des de Sasha Constanza-Chock, Anne Cath, Peter Frase, fins a Adrià Garcia Mateu, l’antropòleg Emilio Santiago Muiño o Òscar Guayabero, per esmentar-ne alguns.

Completen la llista de participants un seguit de científics, entre els quals el nord-americà Neil Gershenfeld, l'epidemiòleg Manuel Franco o la filòsofa Helen Hester.

La llista és encara més llarga. Si voleu conèixer tots els ponents de Ciutat Oberta. Biennal de Pensament i saber més sobre aquesta trobada, consulteu el seu web a partir del mes de setembre.