Les empremtes del mestre, al Museu Nacional d’Art de Catalunya

És possible que ni us hagin parlat mai d’ell, malgrat la importància evident que té en les arts plàstiques del seu temps, d’aquí el títol d’una exposició, “Francesc d’A. Galí. El mestre invisible” que reivindica l’obra d’un artista que va viure i treballar intencionadament a l’ombra i que va ser mestre d’alguns dels artistes més destacats del seu temps. Del 21 de maig al 14 de setembre, veniu a descobrir un artista al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Francesc d'Assís Galí i Fabra va viure entre el 1880 i el 1965, va ser pintor i pedagog i va viure tota mena d’etapes artístiques entre un modernisme inicial i el noucentisme. És molt possible que hàgiu vist algun cop algunes de les seves creacions plàstiques, ja que és l’autor de les pintures que hi ha a la cúpula del Museu Nacional d’Art de Catalunya, també de pintures en l’edifici de Correus de Barcelona i les que decoren la Sala del Quixot de l’edifici central de l’Ajuntament de Barcelona.

Malgrat ser un artista de talent, va viure la vida artística sense grans protagonismes. Va obrir una escola a principis del segle XX que rebutjava els principis docents més habituals i va viure més aviat ocult sota l’ombra dels molts artistes que va formar, entre els quals Joan Miró i Josep Llorens Artigas. Perquè Galí i Fabra, de fet, va ser el gran renovador de la pedagogia artística durant el noucentisme barceloní, des de la seva escola i també des de l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.

A més de docent, però, va ser pintor, va dibuixar i va fer cartells i murals, a més d’il·lustracions, i va travessar etapes que van des del modernisme i el simbolisme, fins al noucentisme i l’avantguarda. No es va esforçar gaire per mantenir i assegurar el seu llegat artístic, si no és a través dels qui van ser deixebles seus, però aquesta mostra recupera, precisament aquell llegat volgudament invisible que ens parla d’un gran artista.

Molt implicat en l’Exposició Internacional del 1929 que va canviar la fesomia del Montjuïc del seu temps, va fer cartells per a la gran cita, diorames i, especialment, va decorar la cúpula del Palau Nacional amb més d’una trentena de figures que representen les Belles Arts, la Ciència, la Religió i la Terra. Materialitzar l’obra li va costar més de sis mesos de feina que, en bona part, va passar sobre una bastida a trenta metres del terra.

Ja veureu que l’exposició la produeixen el Museu Nacional d’Art de Catalunya en col·laboració amb el Museu de l’Exili, MuME. Perquè Galí, que durant la guerra va ser director general de Belles Arts de la República, es va encarregar, entre altres persones del trasllat fins a l’exili de les obres del Museo del Prado. I no només això, sinó que ell mateix, com veureu en un apartat de l’exposició dedicat a l’exili, va viure durant més de deu anys a Londres on, per cert, va conèixer una dona que li canviaria la vida: la pintora i poeta surrealista britànica Ithell Colquhoun.

Voleu descobrir més coses sobre un autor apassionant que va voler passar desapercebut? Doncs veniu a descobrir “Francesc d’A. Galí. El mestre invisible”, però abans consulteu al web del Museu Nacional d’Art de Catalunya tota la informació sobre la mostra.