Tornar

Una de les obres de Marc Larré que es pot veure a l'exposició i que mostra un full en blanc amb el que semblen les empremtes d'una dentadura
Obres de restauració d'un antic monolic mexicà

'Esdevenir immortal i després morir': vida i mort al museu, segons Caterina Almirall

Sabíeu que tot un moviment filosòfic i cultural, el cosmisme, considerava que els avanços tecnològics deslliurarien la Humanitat de la mort? La comissària Caterina Almirall us ho explica, del 13 d'octubre al 31 de gener, a La Capella.

És la nova proposta de Barcelona Producció, un programa destinat a incentivar la producció artística contemporània i que no només recolza els artistes sinó també projectes de creació deslocalitzats, edicions i projectes de comissariat com el que aplica en aquesta mostra Caterina Almirall a les obres d'artistes com Marc Larré (a la imatge, l'obra Huella dactilar), Mariana Castillo Deball, Carlos Fernández-Pello, Lara Fluxà, Daniel Moreno Roldán, Jorge Satorre i el col·lectiu Theoria (Beatriz Regueira, María González i Dasha Lavrennikov). Almirall és una curadora independent i professora universitària. Com a curadora, considera l'art com un element de producció de coneixement i de qüestionament del món. Especialment interessada en els elements màgics, es mira la pràctica artística com un ritual i com una oportunitat d’aprenentatge. 

Almirall ens parla en aquesta exposició sobre un sistema de pensament que va néixer a la Rússia de principis del segle XX i que, de fet, enllaça amb moltes tradicions de pensament russes. La peculiaritat del cosmisme és que defensa que, a la llarga, les capacitats de l'home li permetran vèncer totalment no només les forces naturals, sinó la mateixa mort. Per tant, la mateixa Humanitat assoliria la immortalitat i, més i tot, els homes i dones serien capaços (que no se us posin els pèls de punta) de ressuscitar els seus morts.

Aquesta Humanitat no només hauria de poder controlar els fenòmens atmosfèrics i el moviment de la Terra sinó que, com a instrument diví, hauria de poder conquerir el Cosmos. Així, podria resoldre els problemes derivats de la immortalitat i la resurrecció dels morts... traslladant els ressuscitats a altres planetes de l'espai. Aquests planetes acabarien esdevenint així una mena de museus, segons explicava Nikolái Fedorovich Fedorov, un dels principals teòrics del cosmisme i precursor del transhumanisme. Aquests museus passarien a formar part d'una tecnologia destinada a fer que les coses i persones resultessin eternes, en una mena de curiosa negociació entre passat, present i futur.

L'exposició ens planteja, a partir d'aquest sistema de pensament, que els museus són, en realitat, una tecnologia de representació, un espai on es creen il·lusions amb una estructura discursiva i ideològica complexa. Per a alguns, el museu representa, doncs, una fantasia que fa pensar en càpsules del temps, mentre que, per a alguns altres, constitueix un espai consagrat a la reproducció, la imitació, la falsificació o la recreació fictícia de la idea de realitat.

Segur que les idees sobre el cosmisme que inspiren aquesta visió sobre museus i centres d'art us semblen una ficció, però no només no ho són sinó que fins i tot han tingut a veure amb investigacions científiques i amb sistemes ètics relacionats amb la ciència russa i, posteriorment, soviètica. Voleu saber més? Veniu a veure l'exposició i veureu com Caterina Almirall ens presenta i llegeix, en aquest context, les obres d'un seguit d'artistes del nostre temps, entre els quals Larré, un barceloní que ha estudiat belles arts, cinema i vídeo i ha indagat entre altres coses en els processos fotogràfics, buscant els límits entre l'objecte i el subjecte representat i les qualitats tangibles del suport sobre el qual està representat; Lara Fluxà, que centra el seu treball en el mesurament i la percepció del que és invisible; Carlos Fernández-Pello, artista de Madrid que dedica el seu treball a analitzar els codis de la representació; Daniel Moreno Roldán, músic i artista barceloní que és resident a l'Hangar; Jorge Satorre, un artista mexicà que habitualment fa servir el dibuix com a mitjà d'expressió; la també mexicana Mariana Castillo Deball o el col·lectiu Theoria, integrat per la investigadora Beatriz Regueira, la psicòloga María González i l'artista, performer i coreògrafa Dasha Lavrennikov, que oferirà unes performances el mes de desembre com a activitats paral·leles de l'exposició. A la mostra trobareu fins i tot obres d'autors teatrals i poetes com Samuel Beckett i també alguna col·laboració del Museu d'Arqueologia de Barcelona (a la segona imatge, restauració del monòlit de Coyolxauhqui. Fototeca Templo Mayor, Ciudad de México, 1978).

L'exposició s'acompanya d'un seguit d'activitats paral·leles, entre els quals dues visites guiades amb la comissària (13 i 14 d'octubre) que formen part del programa d'activitats paral·leles de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, a més d'un seguit de projeccions sobre el cosmisme rus que podreu veure al cinema Zumzeig el 17 de novembre, activitats al MACBA lligades al LOOP Festival (10 de novembre) o un seguit de performances que podreu veure entre desembre i gener del 2021.  

Si voleu veure Esdevenir immortal i després morir, veniu a La Capella però, abans, consulteu el web d'aquest espai dedicat a l'art contemporani del carrer de l'Hospital. 

Data de publicació: Dimarts, 13 Octubre 2020
  • Comparteix