Tornar

Fotograma de la pel·lícula Jo mai no ploro

Cinema social polonès al Maldà

Després del cicle de ‘Maratons de cinema en VO’, la sala estrena Jo mai no ploro del director de l’aclamada Silent Night.

A partir del 5 de gener, el Cinema Maldà programa la projecció de Jak Najdalej Stąd (Jo mai no ploro), la darrera pel·lícula del jove director Piotr Domalewski. El realitzador es va donar a conèixer a l’esfera internacional l’any 2017 amb Silent Night, que va arrasar a la gala del cinema polonès amb set estatuetes, i actualment treballa en la codirecció de la sèrie Sexify, a Netflix.

A Silent Night posava en comú les il·lusions i les misèries de les diverses branques d’una mateixa família d’emigrants polonesos quan tornen a casa per celebrar el Nadal: un fill que treballa als Països Baixos i espera un fill, un germà que vol muntar un taller mecànic, una germana maltractada pel seu marit, un pare alcohòlic –treballador temporal ‘convidat’ a Alemanya–, un oncle desplaçat a Bèlgica i una mare que intenta evitar la desintegració de la llar.

Jo mai no ploro és el seu segon llargmetratge, una tragicomèdia amb un missatge positiu i grans dosis d’humor negre que es va exhibir, amb molt bona acollida, al Festival de Cinema de Sant Sebastià de 2020 dins la secció de Nous Directors.

A la cinta, que arriba al Maldà en versió original en polonès, anglès i romanès amb subtítols en castellà, Domalewski fa una nova aproximació al fenomen de la diàspora econòmica de milions de compatriotes, però canviant el focus.  En aquest cas s’explica la història d’una adolescent que viatja a Irlanda per traslladar a Polònia el cadàver del seu pare, mort en un accident de la construcció. Inicialment, la noia sembla només interessada a saber si el pare va estalviar prou diners per comprar el cotxe que li havia promès, però de mica en mica es desvetlla l’interès per conèixer-lo i recuperar, en certa forma, una relació perduda.

La mateixa protagonista, la debutant Zofia Stafiej, també va experimentar en primera persona aquesta ruptura familiar temporal, ja que va viure a Dublín amb el seu pare mentre la mare i el germà eren al seu país.

Si Silent Night era, segons el crític Jakub Socha, “una pel·lícula que té el potencial de reconciliar tothom: tant els que voldrien marxar de Polònia com els que no s’ho poden ni imaginar”, Jo mai no ploro és, a ulls d’Ola Salwa, “una pel·lícula commovedora que faria les delícies del mateix Ken Loach” a l’entorn d’un efecte colateral a l’emigració massiva per raons laborals: l’existència de milions d’euro-orfes als països de l’Est que van créixer sense pare, coincidint amb l’ampliació de la Unió Europea, el 2005.

L’entrada costa 7 euros, és vàlida per a totes les pel·lícules d’aquell dia –llevat d’excepcions– i únicament és pot adquirir a la taquilla.

Data de publicació: Dimecres, 29 Desembre 2021
  • Comparteix