Tornar

L'oracle, d'Àngela Novo

Els oracles en temps d'intel·ligència artificial

La Virreina Centre de la Imatge inaugura l'exposició Biennal 64, centrada en els efectes de la predicció algorítmica dins de la producció cultural.

"Si els dispositius digitals acumulen tantes dades és per projectar tota mena de pronòstics de futur. És la funció dels algoritmes, que han pres el relleu dels antics oracles". Aquestes paraules estan extretes del programa de mà de l'exposició Biennal 64, que a partir del 19 de novembre i fins al 12 de febrer de l'any vinent podreu visitar a La Virreina Centre de la Imatge. Comissariada per Roc Albalat, Jorge Luis Marzo i Arturo Fito Rodríguez, membres del col·lectiu Àngela Novo, hi trobareu creacions de Clara Boj i Diego Díaz, María Cañas, Col·lectiu Estampa, Nuria Giménez Lorang, Júlia Montilla i Roc Parés, així com dels mateixos comissaris. 

A la mostra es recorda que amb les prediccions (i tries) que ens fa la tecnologia "descarten del present tot allò que no fa possible el futur". En aquesta línia, el col·lectiu Àngela Novo va iniciar ja fa alguns anys una recerca que va donar com a resultat un seguit d'exposicions sobre els "descarts". Algunes de les propostes que van acollir aquelles mostres fan cap ara a La Virreina Centre de la Imatge. Qui visiti l'exposició podrà conèixer, per exemple, L'oracle, d'Àngela Novo, una instal·lació de vídeo envoltada d’avatars en una mena de circ de fantasmes i que parla de descarts, dels terrors de la immersió, de l’anarquia del temps, de píxels en rebel·lia, o de la brossa que cada dia llença a les escombraries la subhasta maquinal. A Interpretació fatal, un vídeo de Nuria Giménez Lorang, s'imagina un futur en el qual la cultura de la cancel·lació i el remake digital refaran la memòria visual per posar-la al servei dels escenaris d'un futur desitjable. I a la instal·lació Punt Nemo, de Roc Parés, es recorda que l'Estació Espacial Internacional és l'artefacte humà més gran fora de la superfície del nostre planeta, i també una amenaça de 420 tones sobre els nostres caps; Punt Nemo és el punt de l'oceà més allunyat de qualsevol lloc habitat, i també cap allà on es dirigeixen les deixalles orbitals que cauen i que esdevenen, en paraules de l'artista, "una metàfora dels descarts del capitalisme oracular. Semblaria que mite i desastre s'escapoleixin pel forat d'un gran vàter".

Més informació de l'exposició, en aquest enllaç.

Data de publicació: Divendres, 18 novembre 2022
  • Comparteix