L'escenografia vital d'Èlia Llach

"El viatge interior d'una artista que, sense sortir d'una habitació, despulla el gest i la paraula de qualsevol tipus d'afectacions per mostrar-se, des de les entranyes, a partir de la seva cara oculta, a partir del silenci". Amb aquestes paraules s'explica des de La Virreina Centre de la Imatge l'exposició Escrit en l'aigua, d'Èlia Llach, que obre portes el 28 de juny amb una inauguració a les 19 h i serà a la cartellera fins al 2 d'octubre. Comissariada per Frederic Montornés, la mostra la formen més de 700 dibuixos presentats en dues estances que creen com una escenografia vital "pensada per entrar-hi, però també per acollir la força d'un pensament que, com el de Kaspar Hauser o de la mateixa artista, és capaç de passar del despertar d’un gest o del llenguatge a la incomprensió, l’enfosquiment o el reflex del silenci més pur", informa també La Virreina Centre de la Imatge.

L'exposició s'articula a partir de tres cites relacionades amb l'aigua i la paraula, i l'impacte de l'obra de teatre Kaspar en la memòria de Llach, el detonant que va portar l'artista a fer aquestes creacions. Kaspar va ser escrita per l'autor austríac Peter Handke —Premi Nobel de Literatura ara fa tres anys— el 1967, i és una peça teatral sobre la submissió i la destrucció d'un jove innocent (Kaspar Hauser) embrutit per falsos valors socials. Escrit en l'aigua està plantejada específicament per als 36 metres quadrats de la Sala Miserachs de La Virreina Centre de la Imatge.

Èlia Llach va néixer a Barcelona i és llicenciada en Belles Arts. Sobre l'art de dibuixar, diu: "El dibuix no és un fi, sinó un mitjà que s'identifica amb l'esperança i, per tant, està per reinventar: un futur d'utopia. El dibuix només pretén donar-nos allò que és: una promesa. I com més llunyà o difícil sigui la fi, més proper al seu destí s'afirma escapant del que és possible".

Més informació, en aquest enllaç.