‘Face Control’, entre la permissivitat i l’ocultació

Allò que les tecnologies anteriors –de les màscares rituals del Neolític al cinema– no van ser capaces mai de capturar, el rostre únic i inconfusible que ens identifica, es troba seriosament amenaçat per culpa de l’exposició voluntària de milions de persones a les xarxes socials i per l’ús indiscriminat –i sovint indegut– dels sistemes de reconeixement facial.  

La Fundació Foto Colectania presenta una mostra col·lectiva amb obres de més de vint artistes sobre el control bidireccional de què és objecte la nostra cara: d’una banda, l’acció que cadascú de nosaltres exerceix sobre la seva aparença física per intentar que el seu rostre sigui percebut pels altres d’una determinada manera, i, de l’altra, la tutela que diverses autoritats intenten exercir sobre la nostra identitat per tenir-nos controlats.

L’exposició es titula Face Control i planteja una reflexió crítica sobre les conseqüències socials, polítiques i culturals derivades d’aquest seguiment sistèmic i sistemàtic per part del poder a través del mesurament, el reconeixement i el registre de cares amb mitjans tecnològics com la Intel·ligència Artificial. També qüestiona l’obsessió de moltes persones per projectar una imatge  determinada a les xarxes socials que no es correspon a la realitat a través del l’ús i la manipulació del registre fotogràfic o videogràfic. De vegades, l’assumpció i reproducció dels cànons estètics imperants provoca que moltes persones ocultin, perdin, renunciïn a la seva genuïnitat.   

A la mostra conflueixen diferents aproximacions, des de l’obra de reconeguts autors com Diane Arbus, Thomas Ruff o Richard Hamilton, a les pràctiques creatives resultants de la intersecció amb les noves tecnologies de Trevor Paglen, The Late Estate Broomberg & Chanarin o Shu Lea Cheang, passant per artistes emergents i propostes extretes directament d’Internet i les xarxes socials.

Comissariada per l’escriptor, gestor i assessor cultural suís Urs Stahel, Face Control inclou llibres de Giambattista della Porta, Johann Caspar Lavater, Duchenne de Boulogne, Alphonse Bertillon, Francis Galton i Léopold Szondi, materials com un conjunt de fitxes policials, les Kodak Shirley Cards o les Vogue Average Cover Photographs (imatges obtingudes mitjançant un software que ‘amitjana’ els rostres publicats a la portada de la revista els darrers 25 anys), així com fotografies i vídeos de James Bantone, Daniele Buetti, Paolo Cirio, Eli Cortiñas, JH Engström, Adam Ferriss, Tina Hage, Alma Haser, Lynn Hershman Leeson, Roni Horn, Tommy Kha, Fabiola Larios, Eva O’Leary, Maria Mavropoulou, Simone C. Niquille, Willem Popelier i John Yuyi.

Si presenteu l’entrada en paper d’aquesta exposició a les taquilles del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), obtindreu un descompte del 50% per visitar l’exposició La màscara no menteix mai.