Joan Fontcuberta eixampla els significats de la fotografia

Per definició, la fotografia manifesta la constatació d’un fet: mostra allò que hi ha o allò que ha passat davant de la càmera. Aquesta obvietat sustenta l’acceptació tàcita de la seva funció documental. I és justament per aquesta presumpció de veracitat que s’utilitza en documents d’identitat o per il·lustrar notícies a la premsa.

En realitat, però, les fotografies són imatges que contenen formes, textures i colors que qualsevol espectador mínimament avesat és capaç de descodificar i interpretar. Els dubtes apareixen quan en desconeixem les circumstàncies, ja que una fotografia sense context està mancada d’un significat plausible i esdevé una porta oberta a la imaginació.

El fotògraf Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) és un expert a explotar aquest terreny de la indefinició. A més d’artista, Fontcuberta és crític, docent, comissari d’exposicions i escriptor. Les seves imatges han estat exhibides a museus catalans com La Virreina i internacionals com el Centre Pompidou de París, el Metropolitan Museum de Nova York o l’Art Institute de Chicago. El dubte és el seu segell inconfusible. Juga amb les aparences per generar incertesa: documenta el marc, allò anecdòtic, per fer creure que quelcom ha succeït, per fer palès que tot sovint les primeres lectures resulten errònies i per qüestionar veritats que ningú no gosaria refutar.

En aquests moments, Fontcuberta té en cartell dues exposicions a la Fundació Vila Casas, fruit de l'acord de col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El Museu de Can Framis acull Monstres fins al 23 de gener i la Galeria de l'Àrea Tallers del Campus del Poblenou de la UPF alberga Evidència fins al 31 de març.

La primera compta amb la participació dels alumnes de la UPF Paula G. Cortacans i Miquel Roig i dels creadors en residència Anna Giralt i Jorge Caballero. Mitjançant diversos recursos com la degradació de negatius, les simulacions digitals i diverses deepfakes de Donald Trump, Silvio Berlusconi i Joan Carles de Borbó, la mostra fa emergir els clarobscurs i les perversitats del llenguatge, la tecnologia i la política fent un paral·lelisme amb la màxima revolucionària d’Antonio Gramsci segons la qual el vell món –la fotografia, com a promesa de veritat i memòria– s’està morint i el nou món –les imatges generades per la intel·ligència artificial– encara brega per sorgir. Les entrades costen 5 euros –2, si és reduïda– i les podeu comprar en aquest enllaç. El dia 15 hi ha programada una visita comentada a càrrec de l’artista. En aquest cas, les entrades valen 7 euros –4, la reduïda– i cal reservar plaça clicant aquí.

Evidència, en canvi, presenta un conjunt de fotografies extretes de l’arxiu de la revista mexicana Alarma!, especialitzada en crims i temes de sang i fetge. Desproveïdes de peu de foto i sense facilitar cap dada sobre el seu context, les imatges deixen de ser documents i esdevenen motors d’especulació. Com en el test de Rorschach –aquella prova psicològica sobre la percepció  individual d’unes taques abstractes–, Fontcuberta proposa un joc de storytelling: Es tracta d’utilitzar qualsevol de les fotografies exposades com a punt d’inici del relat personal que cadascú en vulgui fer. L’artista convida al visitant a escriure en un post-it una petita història sobre el significat que podria tenir aquella imatge i a enganxar-lo al seu damunt. Amb aquest exercici, en què cada persona aportarà una versió pròpia, Fontcuberta demostra que les fotografies poden ser “evidència” de moltes coses alhora.