‘Automatic’, la recerca interior de Jo Hummel

Jo Hummel (Hampshire, 1982) treballa al seu estudi de l’illa de Wight, i les seves obres –incloses tant en col·leccions públiques com privades– tenen una base de col·leccionistes internacionals en creixement.

La pintora va estudiar a la Kingston University i al Royal College of Art de Londres fins al 2006. En els darrers anys ha rebut diverses beques de l’Arts Council for the Arts per a instal·lacions temporals i residències de recerca, i ha fet diverses exposicions individuals i col·lectives a la Gran Bretanya, als Estats Units, a Suècia i a la Biennal de Venècia.

Ara, Hummel presenta la sèrie Automatic (2021) a la galeria d'art contemporani Víctor Lope. Les seves obres es caracteritzen per l’ús del collage de pintura sobre paper i per les aplicacions espontànies d’espai, color i forma. Rere la seva aparença física i material, el seu procés creatiu es revela intencionadament antropològic, ja que l’artista sent un interès particular pel determinisme i el lliure albir, tant o més que per les preocupacions formals. Hummel posa en crisi l’automatisme pràctic com a part d’un procés instintiu i també com a mètode d’anàlisi íntim per deduir la causa invisible de cada obra, tractant d’accedir a una forma de comunicació visual crua i prelingüística.

Hummel realitza experiments on el procés, sovint, determina el resultat i ofereix un espai segur per a la improvisació, en un context on la racionalitat s’entrecreua amb la naturalesa impredictible de la intuïció, l’espontaneïtat i la incertesa humana. La seva praxis funciona com una activitat psicològicament exploratòria per conèixer-se millor a ella mateixa; com un simulador de presa de decisions que li permet comprendre diferents estats emocionals i fer ús de sensacions com l’ansietat, la serenitat, la comoditat, la satisfacció o la repulsió.

La naturalesa del collage fa que la creació d’una obra sigui un estira i arronsa constant en què l’artista ha de negociar el llenç, reordenant, escollint i ajustant, sovint durant llargs períodes i havent-ne explorat centenars, els infinits resultats possibles. L’elecció final no oculta mai ni els accidents ni les cicatrius. Aquesta imperfecció denota complexitat i, alhora, l’honestedat de deixar al descobert tota la veritat, tant per a ella com a ulls dels altres.