Un espai de reflexió sobre l'herència olímpica
En els 30 anys dels Jocs de Barcelona 92, el Castell de Montjuïc obre una exposició amb la mirada de les generacions posteriors.
Divendres 22 de juliol, quan mancaran tres dies per als 30 anys exactes de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, el Castell de Montjuïc obrirà les portes d'una exposició comissariada per Sergi Picazo i que té un doble vessant: per una banda, fa un recorregut històric des dels inicis de la dècada dels vuitanta fins a la celebració de l'esdeveniment, i, per l'altra, fa una lectura a mode de reflexió sobre l'herència olímpica transcorregudes aquestes tres dècades. La mostra té per títol Barcelona 1992. Trenta anys després, la trobareu a les sales 18 i 19 del castell, i romandrà a la cartellera fins a inicis de l'any que ve.
L'exposició recorda que a nivell ciutadà el projecte olímpic va generar opinions diverses, amb movilitzacions a favor i en contra. Per reflexionar sobre el context històric en el qual es van gestar els Jocs, es recullen les opinions de quatre persones vinculades a l'organització: Maria Favà, periodista i presidenta de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) fins a l’any 1990; Manuel Delgado, catedràtic d'antropologia social; Miquel de Moragas, catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona i director honorífic del Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB), i el filòsof i ideòleg Josep Ramoneda. Així mateix, qui la visiti hi trobarà entrevistes a persones que, per edat, no van participar en la seva organització. En concret, recull les veus de Jordi Amat, escriptor, filòleg i crític literari; Marc Andreu, historiador i periodista, director del Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) de CCOO de Catalunya; Judit Carrera, directora del CCCB; Xavier Domènech, historiador i activista social; Marina Garcés, filòsofa, activista i autora de diversos llibres, i Jordi Graupera, periodista i doctor en filosofia.
A Barcelona 1992. Trenta anys després hi ha moltes imatges de la ciutat tant d'abans, com durant i després dels Jocs, i s'informa de l'èxit que varen suposar i de com la ciutat es va convertir en el centre mundial durant setmanes. També que el mes de setembre d’aquell mateix any es van celebrar els Jocs Paralímpics, considerats un punt d’inflexió per al moviment paralímpic. No obstant, aquell debat sobre el model de ciutat iniciat als anys vuitanta segueix avui ben vigent.
És una exposició organitzada per Castell de Montjuïc – Direcció de Memòria, Història i Patrimoni – Institut de Cultura de Barcelona. Més informació, aquí.