‘Xarpelleres 1960-1980’, escultura, pintura i art tèxtil alhora
La Galeria Marc Domènech reivindica la figura de Magda Bolumar amb una trentena de peces que mostren la seva evolució.
En l’argot tèxtil, una xarpellera és la peça fabricada amb diversos tipus d’estopa (cànem, jute o ràfia) i cosida amb un ordit molt clar que se sol utilitzar per a la fabricació de sacs. Als anys seixanta, Magda Bolumar es va especialitzar en la confecció de xarpelleres artístiques de grans dimensions que utilitzava com a forma d’expressió plàstica i com a llenç per a les seves composicions pictòriques.
Les seves obres parteixen normalment de la tela de sac, que és manipulada –desfilant-la, trenant-la, calant-la…– i posteriorment complementada clavant-hi altres fragments de tela, cordes i fils. El procediment, per tant, gairebé és més pròxim al d’una escultura en baix relleu que no pas al de les arts tèxtils. Compositivament, s’hi troben connexions clares amb el constructivisme de Kandinsky, de Paul Klee i dels artistes de la Bauhaus en l’ús dels colors primaris i les formes geomètriques en suspensió.
Bolumar (Caldes d’Estrac, 1936) va iniciar la seva trajectòria a finals dels anys quaranta a l’estudi del pintor Rafael Estrany i a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró. Allí va conèixer l’escultor Moisès Villèlia, amb qui formarà el grup Art Actual i contraurà matrimoni més endavant. A mitjan anys 50, va entrar en contacte amb els membres del prestigiós Club 49 i del grup Dau al Set com Joan Brossa, Joan Perucho, Joan Prats o Corredor Mateus, i va participar en diverses exposicions col·lectives i individuals.
El crític Cirici Pellicer definia les seves peces com una confluència d’elements orgànics i constructius caracteritzats pel ritme i l’harmonia amb què Bolumar posa en joc la llum cromàtica i els valors energètics del color per expressar una visió cosmogònica del món, i en què les subjeccions dels nervis fibrosos representen “punts de concentració de força”. Com explica Bernat Puigdollers al catàleg de l’exposició, “aquestes grans xarpelleres s’obren com portes a una nova dimensió, són finestres d’evasió, espais oberts que arrabassen límits als murs. Els colors vius, contrastats en la foscor del fons, aporten llum a l’espai, gairebé com si es tractés d’un gran vitrall obert a l’exterior”.
El 1966 va realitzar la xarpellera més gran feta fins aleshores per encàrrec del matrimoni Gomis-Bertrand. L’obra es va instal·lar al saló de casa seva, a La Ricarda, al delta del Llobregat. L’any següent, Bolumar es va traslladar a París i del 1970 al 1972 va residir a l’Equador. Poc després va rehabilitar la masia de can Dillaire, al municipi pirinenc de Molló, on segueix treballant al seu estudi.
El 2019, la Galeria Marc Domènech li va dedicar l’exposició Magda Bolumar. Papers. Anys 60 i 70, i el 2021 va incloure algunes de les seves xarpelleres a la mostra col·lectiva Aquelles petites coses... (III). Ara, la mateixa galeria torna a reivindicar la seva figura i trajectòria amb Magda Bolumar. Xarpelleres 1960-1980. S’hi exhibeixen una trentena de creacions sobre roba, una pràctica artística d’un lirisme profund que tan aviat evoca un món còsmic i oníric com representa ramificacions sorgides de la natura a partir d’entramats i estructures geomètriques d’una gran tensió compositiva.