Mónica Rikić i Iván Gómez protagonitzen les noves exposicions de La Capella

Les sales de La Capella presentaran nou aspecte a partir del 18 d'abril. Dues noves exposicions ocuparan la sala gran i l'espai Rampa. L'una, titulada Hipertèlia, és una proposta de l'artista electrònica barcelonina Mónica Rikić; l'altra, inFirmitas, la signa Iván Gómez. Ambdues pertanyen al programa Barcelona Producció, i es podran visitar fins al 25 de juny.

"Hipertèlia" és el desenvolupament excessiu d’un òrgan, que fa que perdi la seva funció. Les tecnologies cognitives s’han convertit en un òrgan hipertèlic, i generen ansietat i incertesa pel que fa al futur. Quina agència tenim en la definició d’aquest futur? El projecte de Rikić proposa possibilitats alternatives d’evolució per a les intel·ligències artificials a través de dispositius electrònics artesanals que conviden a reapropiar-se d’aquests sistemes. La mostra planteja un ecosistema d’aparells electrònics realitzats de manera artesanal en sis parts: gènesi, simulació, evolució, rèplica i revolució. Aquestes parts simulen aquests sis estadis pels quals els sistemes algorítmics transiten per ser considerats ens orgànics, sense altra funcionalitat o intenció productiva. Cada una d’aquestes parts està representada per unes criatures que prenen formes i comportaments diversos i que ens conviden a prendre consciència del nostre paper en el desenvolupament de la tecnologia, a reclamar-la com a cultura amb tota la seva diversitat de perspectives. 

La pràctica artística de Mónica Rikić s’emmarca dins la programació creativa i l’electrònica. A través de les seves peces, sovint inspirades en els jocs i en la robòtica, reflexiona sobre la relació dels humans (com a individus i com a societat) amb les màquines, i proposa maneres alternatives de relacionar-nos amb el medi digital. En aquesta línia, l'exposició que acull La Capella planteja que cal abordar amb urgència el lloc que ocupen aquests sistemes cognitius artificials en el sistema de relacions i el tipus de societat que la intel·ligència artificial està començant a esbossar. Una qüestió de total actualitat.

Una aproximació poètica a la degradació

A inFirmitas, Iván Gómez aposta per una revisió matèrica de la concepció escultòrica. Ho fa a través d’aspectes sensibles com la vida i la mort, la utilitat i el desús o l’artifici i la natura. Es tracta d'una experimentació material derivada de les nocions de rebuig i residu, una aproximació poètica a la degradació, les coses abjectes o la mort que donen lloc a allò que l'artista defineix com "dispositius de sostenibilitat": petites escultures i processos que n’evidencien la fragilitat i la resistència. És un projecte expositiu de caràcter objectual, escultòric i instal·latiu, amb plantes, residus i fongs generen un ecosistema material que dibuixa nous equilibris i relacions discursives i formals. 

Les obres de Gómez s'hibriden en diverses disciplines que es preocupen per la qüestió de la relació, l’“entre” i les diferents maneres d’abordar-lo. Ha treballat aquesta noció des del cinema, la pràctica artística, el comissariat, la mediació i l’escriptura. Llicenciat en Belles Arts a la UB, actualment compagina la seva producció artística amb els estudis de doctorat en Recerques Artístiques a la UPV/EHU.

Més informació, en aquest enllaç.