De flora en flora

L’elegància és un dels trets que millor descriuen els Jardins del Palau de Pedralbes. L’espai va ser projectat fa un segle per Nicolau Maria Rubió i Tudurí prenent com a font d’inspiració els jardins francesos de l’època, amb l’aspecte senyorial propi d’un palau i alhora ple de racons romàntics. La seva vegetació compta amb arbres majestuosos, alguns d’ells centenaris, i una col·lecció de plantes pertanyents a altres punts del planeta, que conviuen amb alguns exemplars de la nostra flora.

D’entre els arbres del parc els més vistosos són segurament els de la important col·lecció de cedres. Als jardins s’hi poden trobar cedres de l’Atles, japonesos, d’encens i de l’Himàlaia, aquests últims amb un exemplar que forma part del Catàleg d’Arbres d’Interès Local de Barcelona. I no és l’únic. Una tuia articulada (un tipus de xiprer procedent del nord d’Àfrica) i un pi pinyer, ambdós de dimensions considerables, també han estat inclosos al catàleg. Als jardins viuen més arbres exòtics com els xiprers de Monterrey i d'Arizona, o l’eritrina, procedent d'Amèrica del Sud. A ells se sumen altres espècies comunes com el pi blanc o els til·lers situats a ambdós costats del passeig central de jardí.

Els arbustos, les plantes enfiladisses i les herbàcies no són menys exòtiques: el gessamí de Virgínia, el gessamí estrellat procedent del Sud-est Asiàtic o el pitòspor ondulat originari d’Austràlia en són alguns exemples. També ho és el bambú, planta típica de la Xina, que als Jardins del Palau es presenta formant un petit bosc que amaga la font d’Hèrcules, d’Antoni Gaudí. Per tot plegat, passejar per aquests jardins equival a fer la volta al món a través d’algunes de les plantes més representatives d’altres flores. Una visita botànica i alhora artística, amb escultures de noms com Josep Llimona, Enric Casanovas o Joan Borrell i Nicolau.

Més informació en aquest enllaç.