Fotografia d'un paisatge humà a l'escenari de la sala Àtrium

Un text, sí, però també moltes imatges i moltes sensacions constitueixen la base de El Salvador Dalí em fa cosa, un muntatge teatral escrit i portat a escena per Queralt Riera que parla, entre altres coses, sobre els abusos en la infantesa i que podreu veure a la Sala Àtrium del 12 al 22 de juny.

És la creació més nova d'una autora de Parets del Vallès que potser recordareu de muntatges com Pruna, Misèria i Holocaust, tres de les creacions d'aquesta dramaturga, directora i actriu de teatre i de cinema que s'han pogut veure en les últimes edicions del Grec Festival de Barcelona.

Ara, Riera torna a un tema que ja havia tocat en algunes obres anteriors, els abusos als nens i nenes, però tracta també altres assumptes en una posada en escena de caràcter postdramàtic, en la qual el text no és necessàriament l'element principal, sinó que les paraules comparteixen protagonisme amb un component visual.

Les sensacions i les imatges juguen un paper destacat en una obra que reivindica el seu caràcter documental i que constitueix una mena de fotografia que ens mostra un paisatge humà.

El moviment i la dansa (signats per Encarni Sánchez) són també elements destacats en el muntatge, una mena de tragèdia del nostre temps que de vegades s'emmiralla en les tragèdies gregues portant a escena tot de crits i laments.

El silenci i la soledat són temes, igual que els abusos infantils, d'un muntatge amb música i espai sonor de Sergi Andrades que s'encarreguen d'interpretar Annabel Castan i Laura Calvet.

En el muntatge trobareu influències que van des del teatre de Joan Brossa fins al teatre revolucionari rus dels anys vint, però també referents estètics que apunten a grans creadors escènics contemporanis com ara Milo Rau o Romeo Castellucci.

Si voleu veure el muntatge de Queralt Riera El Salvador Dalí em fa cosa, veniu a la Sala Àtrium, però abans consulteu al web d'aquest espai tota la informació al respecte.