Un Tàpies melancòlic mai no vist

Fins al 25 de setembre, la Fundació Tàpies acull l’exposició Tàpies. Malenconia. Comissariada per Núria Homs, la mostra se centra en l’obra produïda a la primera meitat de la dècada de 1990. Durant aquests anys, Tàpies començava a ser conscient del pas inexorable del temps i de la seva edat avançada, i semblava dominat per una certa malenconia.

La caiguda del mur de Berlín el 1989 i la posterior descomposició del món soviètic van significar el fracàs del projecte polític amb el qual havia simpatitzat. Per a ell, l’esfondrament del socialisme d’estat exhauria la trajectòria històrica de la mateixa ideologia, i el capitalisme es presentava com un horitzó insuperable en què la utopia ja no era possible.

Malgrat els premis i reconeixements personals, culminats amb l’obertura de la Fundació que duu el seu nom, l’artista travessava un període en què feia referències constants a la mort i, més específicament, al dolor físic que la vida porta implícita. Aquells anys van coincidir amb la guerra de Bòsnia, que Tàpies va sentir molt propera quan va visitar Venècia per preparar la seva intervenció a la Biennal del 1993, o el genocidi de Ruanda, que seguia als diaris i la televisió.

Aquells conflictes van deixar empremta en algunes obres d’aquella època, en què sovintegen imatges d’embolcalls mortuoris, d’ossos i de cranis, i d’al·lusions a la mort i al dolor. L’exposició inclou obres molt representatives, com ara Embolcall (1994), Rèquiem (1995) i Dukkha (1995), al costat d’altres que no s’havien exposat mai, com Quatre elements (1992) i Abans-després (1994).

Molt significativament, dukkha és un terme budista amb un significat molt ampli en la llengua original, el pali, que inclou diversos matisos, com ara desil·lusió, insatisfacció, patiment, dolor, intranquil·litat, imperfecció, malestar, frustració, irritació, pressió, agonia, buit, tensió o angoixa existencial. Totes aquestes nocions descriuen molt bé l’estat d’ànim de Tàpies en aquell moment vital. Tanmateix, tal com explica el mateix artista en el documental realitzat per Gregory Rood per a la BBC el 1990, i que també acompanya l’exposició, no és una al·lusió al dolor i al patiment per victimitzar-se, o per abandonar-s’hi, sinó una forma de ser-ne conscient per trobar maneres de conviure-hi, de superar-lo i, potser i malgrat tot, d’atènyer la felicitat.

L’entrada a l’exposició val 8 euros –6,40, si és reduïda– i es pot comprar en línia al web de la Fundació.