Empatia dual

L’artista brasiler Túlio Pinto (Brasilia, 1974) presenta la col·lecció Empatia a la Galeria Senda fins al 29 de juliol. Després de participar a les mostres col·lectives Loop Festival (2019) i In a world of people, I am a wall (2021), es tracta de la seva primera exposició individual a Barcelona, en què exhibeix diverses escultures de bombolles de vidre delicadament atrapades entre peces d’acer rovellat.

Quan era menut, Pinto tenia el peculiar costum de recollir pedres que trobava prop de casa seva i endur-se-les de vacances. Després les desava en diferents tipus de sòl, amb l’esperança de generar algun tipus de “crisi existencial” en els minerals de la terra. Avui dia, l’artista segueix desplaçant pedres i desafiant els límits dels materials ordinaris i industrials, creant expectatives amb composicions perfectament equilibrades i harmonioses.

L’exposició Empatia inclou mitja dotzena de peces produïdes a Espanya, que en conjunt creen un lloc d’experiència i reflexió. Els diàlegs creats mitjançant aquestes composicions de vidre i acer són metàfores de diverses condicions de l’existència –com  la transformació, l’equilibri o la naturalesa efímera de la natura–, sempre obertes a la interpretació dels espectadors.

Amb referències subtils al constructivisme rus, Túlio Pinto té un enfocament poc convencional de l’escultura. Obté les peces que utilitza en condicions naturals i estableix una interacció inestable amb les seves propietats; com el pes, la densitat i la mida. Res no està enganxat o fixat, sinó que tot roman al seu lloc gràcies a la pressió del vidre bufat i al pes exercit per les cintes d’acer. D’aquesta manera, l’artista crea una representació visual de “l’empatia màgica” entre dos materials que normalment no se solen complementar.

La juxtaposició dels dos temperaments i de les seves col·locacions, que són seleccionades deliberadament, confereix a l’obra una sensació constant de dualitat gràcies al contrast permanent entre la fragilitat, la transparència i la brillantor del vidre, d’una banda, i la rigidesa i l’opacitat de l’acer, de l’altra. A Empatia també hi ha referències a la materialització de la força invisible per antonomàsia, la gravetat.