La relació entre la condició femenina i la literatura a 'Una habitación propia'

L'any 1929 es publicava Una cambra pròpia, un extens assaig de l'escriptora britànica Virginia Woolf que en recollia les intervencions a les conferències dutes a terme l'any anterior als colleges femenins de Cambridge sobre dones i literatura. Feia només nou anys que al seu país les dones podien votar, però encara s'estava molt lluny de la igualtat de gènere. Woolf exposava en les seves ponències que una dona, per dedicar-se a la literatura, necessitava diners i una habitació pròpia, i sembla ser que en veu baixa els recomanava que beguessin vi i tinguessin una cambra de propietat. Aquell assaig és del que parteix el monòleg Una habitación pròpia, que després d'haver trepitjat molts escenaris i arrencat aplaudiments i bones crítiques, arriba a la Sala Beckett, on s'estarà entre el 3 i el 21 de març.

María Ruiz és qui en signa la dramatúrgia i també dirigeix Clara Sanchis, que fa el paper d'una escriptora que imparteix una conferència davant d'unes joves estudiants. Aquesta falsa ponència és una experiència imaginària, vívida i amb punts d'humor, i sobretot amb idees intel·ligents i senzilles quant al lloc de les dones al món. L'actriu expressa amb aquestes paraules el que va sentir quan va llegir el text per primera vegada: "Per què em fa mal i m'il·lumina aquest discurs, si són coses que es van dir fa quasi un segle? Sense resposta, vaig sentir que aquestes paraules de Virginia Woolf demanaven a crits ser dites als escenaris. Avui."

Per a més informació i comprar les entrades, feu clic aquí.