Joan Carreras s'enfronta a un text sobre l'ambició humana

Sol a l'escenari, l'actor Joan Carreras es posa en la pell d'un intèrpret que fa de Ricard III, un dels personatges més malvats de Shakespeare. Un text del teatre dins del teatre teixit pel dramaturg i director uruguaià Gabriel Calderón i que permet reflexionar sobre la distància que hi ha entre l'actor i el personatge que interpreta. Però no només això. Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard) —així es titula el monòleg— va molt més enllà i tracta sobre aspectes com els mecanismes de poder contemporanis, el desig, el ressentiment, i, en darrer terme, els límits de l'ambició humana.

En l'obra, l'actor i el personatge cada vegada s'assemblen més: tots dos són ambiciosos i intel·ligents, tenen ànsia de poder, i no volen perdre el temps amb gent mediocre. Calderón manifesta que posar el nom de "senglar" en el títol es deu a què s'hi narra la història d'un "animal": "Un animal polític, un animal teatral, un animal humà." L'actuació de Carreras ha estat aclamada per públic i crítica per allà on ha passat, com també la traducció del castellà al català del text per part de Joan Sellent, i l'escenografia de Laura Clos.

Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard) es podrà veure al Teatre Lliure de Montjuïc entre el 3 i el 20 de juny, i forma part del programa De Grec a Grec. Per a més informació i entrades, cliqueu l'enllaç.