Tornar

L'higienisme de Sant Pau

L’higienisme de Sant Pau

Visites guiades pel recinte modernista de l'hospital amb la mirada posada als corrents sanitaris de l’època en què fou construït.

El magnífic recinte modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, projectat per Lluís Domènech i Montaner, fou construït a principis del segle XX per cobrir les necessitats sanitàries d’una ciutat en ple creixement. L’antic edifici del Raval de Barcelona, quedà obsolet després de 500 anys d’activitat. Per poder donar servei a la població i, alhora, complir amb les tendències higienistes de finals del segle XIX, es va decidir construir un nou hospital apartat de l'atapeït centre urbà. Per descobrir com l’arquitectura de Domènech i Montaner integra molts dels principis en què es basava aquell higienisme, el Recinte Modernista de Sant Pau organitza tres visites guiades els diumenges 11, 18 i 25 d’octubre.

Fa poc més d’un segle i mig, el coneixement generat gràcies al progrés de la medicina, la ciència i l’urbanisme va posar en evidència la insalubritat de les ciutats de l’època. Fins aleshores, la població creixia i les urbs eren cada cop més denses. A més, els sistemes deficients de sanejament i d’aigua potable posaven en risc la salut de les persones. En conseqüència, malalties infeccioses com la tuberculosi o el còlera eren comunes i sovint donaven lloc a epidèmies. Però a mitjans del segle XIX es va produir un canvi de model influït pel paradigma higienista, el qual promulgava l’obertura de les ciutats més enllà de les seves muralles, la seva oxigenació, el guany de llum i espai, i la millora del clavegueram i la gestió dels recursos hídrics.

L’auge de l’higienisme va coincidir amb el modernisme de finals del segle XIX i principis del XX, moment en què a Barcelona es va plantejar la renovació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau en un nou emplaçament lluny de la ciutat vella, més elevat i ventilat. Per a la seva projecció, Lluís Domènech i Montaner va tenir en compte aquests corrents higienistes i els va plasmar en aspectes com la creació de pavellons separats en l’espai però connectats per una xarxa de corredors subterranis, una orientació nord-sud del conjunt arquitectònic per aprofitar al màxim la llum i la calor del sol, i un exterior enjardinat que permetia a les persones hospitalitzades respirar aire lliure i fer certa activitat física. Ara teniu l’oportunitat de conèixer aquest vessant innovador de la construcció de Domènech i Montaner, una de les joies de la nostra arquitectura modernista.

Més informació en aquest enllaç.

Data de publicació: Dimecres, 07 Octubre 2020
  • Comparteix