‘Manuals de reparacions i sons còsmics’ al MACBA

El Centre d'Estudis i Documentació (CED), situat a la planta 0 del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), acull la mostra Manuals de reparacions i sons còsmics fins al mes de maig de 2022. Es tracta d’una “exposició expandida” comissariada per Magui Dávila i Maite Muñoz que desplega una selecció de fanzins, manuals, vinils, cassets, experiències sonores, pòsters i assajos que conviden a pensar en altres maneres possibles d’habitar el planeta, a partir d’una aliança d'interespècies ecofeminista i ecosocial.

Totes les publicacions aplegades –gràfiques, textuals i sonores– recorren a l’autoedició col·lectiva i experimental per afrontar les emergències de la crisi climàtica i l’autogestió de recursos. És una tria necessàriament incompleta i subjectiva, però molt il·lustrativa de la història dels projectes comunitaris que, des de la dècada dels seixanta, pregonen noves formes d’existència i convivència des de la contracultura, amb influències sobre la cibercultura.

La investigació parteix de l’impacte que ha tingut l’arquitecte, inventor i utopista Buckminster Fuller en diferents generacions de creadores i creadors a l’hora de buscar maneres alternatives de relacionar-se amb el medi ambient a partir de les estratègies del fes-ho tu mateix o el més amb menys, i que veiem més o menys encarnades en projectes comunitaris pacifistes, com Drop City, The Farm o The Diggers; anarquistes, com Provo o Christiania, o basats en el disseny i l’arquitectura radicals, com Archigram o Ken Isaacs. També els beatniks i els hippies van utilitzar publicacions autoeditades per disseminar idees que desafien els interessos del poder establert i proposen una nova vida espiritual al marge del sistema.

Tots aquests projectes van recórrer a la música com a catalitzador i van propiciar experiències sonores en què l’ús de sintetitzadors i el consum de còctels lisèrgics van tenir un paper fonamental. Discos com Mother Earth’s Plantasia (1976), de Mort Garson, i Green (1986), d’Hiroshi Yoshimura, se servien d’instruments electrònics per crear música per a plantes i humans que qüestionava la visió antropocèntrica del món. També les primeres fotografies que es van fer de la Terra des de l’espai exterior el 1968 van influir en l’aparició de la música ambient i techno, amb les seves derivades: el cosmic techno, els ritmes fragmentats, el temps dubbing o l’afrofuturisme; textures i ritmes profunds, orgànics i interconnectats que apel·len a una consciència ancestral i a la necessitat de viure en harmonia amb la natura.