Medalles d'Or de Barcelona al Mèrit Cultural per a Francisco Ibáñez i Miguel Gallardo

El Govern municipal proposa concedir les Medalles d'Or de Barcelona al Mèrit Cultural als dibuixants Francisco Ibáñez (Barcelona, 1936) i Miguel Gallardo (Lleida, 1955). La proposta ha passat el primer tràmit, l'aprovació per la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció, i ha de ser ratificada pel plenari, en la sessió del proper 25 de febrer.

Al creador de personatges com Mortadelo y Filemón se l'honora "per la seva incansable i intensa trajectòria creativa, com a referent del món de l’humor i del còmic al nostre país". Ibáñez, que el 15 de març farà 86 anys, ha venut més de 100 milions d'àlbums i és un dels humoristes gràfics del país més prolífics i coneguts. La seva afecció pel dibuix i el còmic va començar molt aviat, però va ser el 1957 quan va decidir dedicar-se a temps complet a la creació d’històries i va abandonar la feina que feia en un banc. Aquell mateix any va començar a col·laborar amb l’editorial Bruguera. El gener de 1958 es va publicar la primera sèrie de Mortadelo y Filemón a la revista Pulgarcito. Entre 1957 i 1963 va començar una etapa on va anar fixant el seu estil propi dins de Bruguera, creant infinitat de personatges i adaptant algunes de les seves millors sèries per a les diferents revistes i tebeos de l’editorial: La familia Trapisonda (Pulgarcito, 1958); 13, Rue del Percebe (Tío Vivo, 1961); El botones Sacarino (El DDT, 1963); Rompetechos (Tío Vivo, 1964) o Pepe Gotera y Otilio (Tío Vivo, 1966).

Pel que fa a Miguel Gallardo, el Govern municipal va proposar-lo "per la seva contribució a la memòria gràfica d’un moment crucial en la història de la nostra ciutat, i de tot el país; per anar més enllà, i saber transmetre la més senzilla realitat —sovint reflex de les crueses de la nostra vida quotidiana— a través d’una gran sensibilitat plasmada en les seves il·lustracions; i, sobretot, per la seva generositat i compromís, sempre presents en la seva obra". Makoki, un quinqui escapat del frenopàtic creat juntament amb Felipe Borrayo i Juan Mediavilla, va ser el seu primer gran personatge, nascut el 1977. Va sorgir amb l’objectiu d’explicar allò que estava passant amb humor i desvergonyiment, i es va acabar convertint en una icona underground. També és conegut per publicacions com Un largo silencio (1997), una de les primeres novel·les gràfiques sobre memòria històrica a partir del relat vital del seu pare viscut a la Guerra Civil i en els anys posteriors de la Dictadura, o Algo extraño me pasó camino de casa (Astiberri, 2020), un relat autobiogràfic on tracta amb humor i perplexitat el descobriment i el tractament del tumor cerebral que actualment el manté allunyat de la seva activitat més pública. Així mateix, Gallardo s’ha distingit per la seva tasca de visibilització, sensibilització i normalització al voltant de l’autisme, i una de les seves obres més significatives és María y yo, primer en forma de llibre i posteriorment de pel·lícula, entorn de la seva filla Maria, que té autisme. L'any 2016 Miguel Gallardo va ser l'autor del cartell de la Mercè.