Una doble mirada a les migracions

La UPF ha reprès una nova edició del seu cicle Diàlegs Humanístics, una iniciativa amb què la institució obre les portes de la comunitat universitària per apropar a tota la societat part del coneixement que atresora. En aquestes sessions, dues persones expertes de diferents àmbits del saber comparteixen una conversa al voltant d’algun tema en què la humanitat ocupa el lloc principal. Els vuit diàlegs que componen el cicle s’emetran en directe des de la pàgina web de la UPF, per tal d’adequar-se a les restriccions per contenir la pandèmia de covid-19. El dimarts 26 de gener, s’ha organitzat un d’aquests diàlegs entre el biòleg David Comas i l’antropòleg Miguel Pajares per parlar de les Migracions humanes: des de la biologia i des de la sociologia.

Són diversos els factors que empenyen a una persona, col·lectiu o tota una població a migrar cap a altres terres a la cerca de millors oportunitats i condicions de vida. La situació política d’un país, un conflicte bèl·lic, les dificultats econòmiques o l’alteració del medi ambient en són alguns exemples. I això no és quelcom d’ara; les migracions han existit des dels orígens de la humanitat. Sigui quina sigui la causa, la nostra és una espècie cosmopolita que a través de les migracions experimenta canvis constants en la demografia, la cultura i la genètica de les seves poblacions. De fet, precisament a través de l’estudi de la diversitat genètica, es poden reconstruir els processos migratoris dels nostres ancestres i seguir el rastre de l’evolució humana. Des d’aquest punt de vista més biològic, en David Comas, director del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, donarà a conèixer de quina manera les migracions que hi ha hagut al llarg de la història permeten explicar la diversitat actual del genoma humà.

En Miguel Pajares, investigador del Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social de la UB i president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, aportarà el seu punt de vista més especialitzat en aspectes socials de les migracions com els drets de les persones migrants, l’asil o el racisme. La seva recerca més recent posa el focus en els desplaçaments poblacionals causats pel canvi climàtic. Cada cop són més freqüents els esdeveniments meteorològics extrems com les sequeres, les inundacions o les grans temporals com el Glòria. El seu increment respon a una alteració dels patrons climàtics conseqüència de la crema sostinguda de combustibles fòssils per part de la nostra espècie. Els seus efectes devastadors tenen un impacte directe en el medi i en l’economia, i això pot forçar les poblacions de la zona a migrar.

Un interessant diàleg des de dos punts de vista que aportaran llum sobre un mateix tema. Més informació en aquest enllaç.