Moments clau de la història de la Fundació Miró

"Vull que la Fundació sigui com aquest quadern. Jo n’escriuré la primera pàgina, i els altres, les següents", va dir un dia Joan Miró. El 10 de juny del 1975, fa exactament mig segle, es va inaugurar un centre que tenia aleshores la missió que té avui: ser un centre de l'univers mironià, permanentment connectat amb la creació contemporània i els artistes joves. Quina ha estat la trajectòria del centre aquests cinquanta anys? Us ho mostren en una exposició, "La poesia tot just ha començat", que podeu veure de l'11 de juny al 6 d'abril de l'any vinent.

L'equip de conceptualització de la mostra està format per blanca arias, Martina Millà i Ramon Balcells, que proposen un relat obert i polièdric del moment que va néixer el Centre d'Estudis d'Art Contemporani (CEAC), primer nom de la Fundació. De fet, l'acrònim va figurar els primers temps sobre la marquesina de l'entrada de l'edifici projectat per Josep Lluís Sert.

El relat del naixement d'aquell CEAC, que impulsava la modernitat a Catalunya, es fixa especialment en la figura de Joan Prats, cabdal en la creació de la Fundació Joan Miró-CEAC, entre altres personatges del moment, com un Sert que va insistir especialment en què la seu de la institució fos Montjuïc i que va rebre l'encàrrec de pensar un edifici que fos no tant un dipòsit d'objectes d'art, com un espai de debat i de descoberta. La mostra també al·ludeix a la Guerra Civil i a l'impacte que va tenir, igual que el franquisme, i al desig de recuperar els ideals de modernitat que ja havien arrelat, abans del conflicte, a principis del segle XX.

Aquí repassareu grans moments de la trajectòria de la Fundació Miró, entre les quals el 75 aniversari de l'artista, les exposicions que se li van dedicar els anys 1968 (una antològica que inaugurar el camí com a espai d'art contemporani de La Capella del carrer de l'Hospital) i 1969 (organitzada pel Col·legi d'Arquitectes) o la construcció de l'edifici que encara admirem avui.

La mostra repassa els primers anys de funcionament del CEAC fins que va morir Joan Miró, l'any 1983; la reforma de l'edifici dels anys vuitanta que va permetre ampliar l'espai disponible, i els canvis que van viure Montjuïc i Barcelona l'any 1992.

La mostra també ret tribut als i a les artistes que han format part de la història recent de la Fundació. Entre altres activitats paral·leles, hi ha el cicle Reencarnacions, que programa propostes relacionades amb instal·lacions, performances i obres d'art vistes aquests anys a la Fundació Miró. El 15 de juny, Jaume Clotet, entre altres artistes, recrearan l'exposició que va tenir lloc el juny i juliol de 1978 a la Fundació, a cura de Joan Brossa, Josep Mañà i Isidre Vallès, que es deia Bombes de paper i posava a volar, en una representació o ritual festiu, tot de petits globus aeris. Durant el Grec 2025 Festival de Barcelona hi haurà una segona actuació del cicle Reencarnacions, aquest cop a (19 de juliol), a càrrec de la percussionista Núria Andorrà, inspirada en una performance d'Hugo Roelandt que va tenir lloc al Pati Nord el 1986.

A més, el mateix 15 de juny, de 10 a 19 h, teniu una jornada de portes obertes a la Fundació Joan Miró, que aquell dia, justament, farà cinquanta anys i cinc dies. És una molt bona excusa per fer una visita a l'espai.

Si voleu celebrar el cinquanta aniversari de la Fundació Joan Miró, veniu el dia 15 a la jornada de portes obertes o veniu a veure l'exposició "La poesia tot just ha començat", però abans consulteu al web tota la informació sobre la mostra.