'Ramon', monòleg sobre el compromís i els límits de la llibertat

La seva creadora, Mar Monegal, defineix el monòleg Ramon com una "tragicomèdia generacional". El protagonista (interpretat per l'actor Francesc Ferrer) s'acaba de separar i, mentre cerca un nou habitatge, torna a la casa dels pares i dorm a la mateixa habitació que tenia durant l'adolescència. Allí es retroba amb tot d'objectes que el fan retornar als anys noranta, des d'una guitarra fins a cintes de casset. De ben segur que té raó la seva autora (i també directora del muntatge) en definir-lo d'aquesta manera, perquè el monòleg té molts moments de comèdia, però també de certa tragèdia, i possiblement molts dels que acudeixin aquests dies a la Sala Atrium, si tenen aproximadament l'edat del protagonista, s'hi veuran poc o molt reflectits. Ramon estarà a la cartellera fins al primer de desembre.

Encara que, com dèiem, el públic de determinada edat s'hi pot veure molt representat, aquest és un espectacle per a tothom, perquè en el fons parla de temes tan universals i humans com la por al compromís, els límits de la llibertat i la impossibilitat d'aturar el pas del temps. La música que hi escoltareu, important en l'obra, està composta pel mateix Ferrer, mentre que també cal destacar les projeccions i la dramatúrgia de l'espai, que signa Josep Galindo.

Si hi aneu el 22 de novembre, no marxeu quan acabi la funció! Hi haurà un col·loqui organitzat per Recomana.cat i Ment oberta.

Trobareu més informació en aquest enllaç.