Els Català, dues generacions i tres fotògrafs

El passat 19 de gener va obrir les portes al Museu d’Història de Catalunya (MHC) l’exposició Els Català, fotògrafs d’un segle.

Pere Català i Pic (1889-1971) va fer les seves primeres fotografies a Roma, amb motiu de la canonització del beat Oriol, tot i que no va descobrir la seva vocació fins al 1914, quan li va tocar una càmera fotogràfica en un sorteig que es va fer al banc on treballava, a Valls, origen de la nissaga familiar. Des de llavors, i fins al 2009, ell i tres dels seus fills –Maria Àurea (1920-1993), Francesc (1922-1998) i Pere (1923-2009)– van dedicar-se a l’ofici: els nois com a fotògrafs i la noia, formada a l'Escola d'Arts i Oficis, com a retocadora d’imatges.

El 1931, tota la família es va traslladar a Barcelona, on ha romàs per sempre més. Les seves captures il·lustren els moviments artístics, culturals, polítics i socials del país. El seu treball, plasmat en més de 300.000 imatges que es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya i a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, deixa un llegat de cent anys de testimoni gràfic en blanc i negre, la qual cosa que ens permet viatjar en el temps i l’espai d’un segle particularment convuls.

La mostra està comissariada pel també fotògraf Andreu Català, fill de Francesc, en col·laboració amb el seu cosí Rafel Català, fill de Pere. A Els Català, fotògrafs d’un segle s’exhibeixen 182 imatges, a raó de 60, aproximadament, per cadascun dels fotògrafs. Gairebé totes havien vist la llum abans, però també n’hi ha d’inèdites. El recorregut està organitzat en sis àmbits –el territori, la història, els esdeveniments socials, el retrat, els encàrrecs, i la tècnica i els recursos fotogràfics–, la qual cosa permet apreciar les seves similituds i diferències a l’hora de tractar els temes.

De Pere Català i Pic destaquen els fotomuntatges i els cartells, tant publicitaris o promocionals –de Cacaolat, Myrurgia, Cinzano o el barri Gòtic– com els polítics. Ell és l’autor de l’icònic cartell en què apareix una espardenya fent a miques una creu gammada, publicat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya l’octubre de 1936.

En el cas de Francesc Català-Roca predominen els paisatges urbans –les Tres Xemeneies, Colom o la Gran Via– i les vistes costumistes, mentre que de Pere Català i Roca queda palès el seu interès pel folklore i el patrimoni arquitectònic, amb fotografies de la Sagrada Família, les falles d’Isil, el Misteri d’Elx o la Patum de Berga.

Les entrades es poden comprar a les taquilles del Museu a partir de les 10 h i fins a 30 minuts abans del límit horari o bé es poden comprar en línia clicant aquí.