Les Olimpíades de Tòquio com a exemple de sostenibilitat

Coincidint amb la recent celebració dels Jocs a la capital nipona, el Museu Olímpic i de l’Esport Juan Antonio Samaranch acull l’exposició temporal Tokyo 2020. L’esport com a eina per canviar el món. La mostra ha estat produïda conjuntament per la Fundació Barcelona Olímpica i el Consolat del Japó a la capital catalana.

Gairebé sis dècades després d’haver organitzat el 1964 el divuitens Jocs Olímpics de l’era moderna, Tòquio ha estat de nou, aquest estiu, escenari d’aquest gran esdeveniment esportiu. Han estat uns Jocs especials, profundament marcats pel coronavirus, però també pel canvi climàtic i les altes temperatures. Previstos inicialment per a agost de 2020, la pandèmia va obligar primer a ajornar-los durant un any i ha obligat ara a celebrar les competicions pràcticament sense públic.

Tot això fa encara més interessant aquesta exposició, ja que, a més d’introduir-nos en la cultura japonesa i repassar els esports de nova incorporació, se centra en qüestions de gran abast que han passat inadvertides per a la major part dels telespectadors. Si girem la vista enrere, recordarem que Tòquio va ser escollida el setembre de 2013, dos anys després del tsunami i del consegüent accident nuclear de Fukushima. Un cop més, el moviment olímpic es va encomanar al poder de l’esport com a eina de transformació per portar somnis i esperances a les zones devastades per la tragèdia.

El 2015, les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Arran d’això, el comitè organitzador va encunyar l’eslògan Ser millors, junts – Per al planeta i la gent i va decidir d’afrontar els reptes globals en cinc àmbits: canvi climàtic; administració dels recursos; medi ambient i biodiversitat; drets humans, drets laborals i pràctiques comercials justes; i implicació, cooperació i comunicació. 

En aquest sentit, Tòquio 2020 ha marcat una fita com els Jocs més sostenibles de la història: el 60% de les instal·lacions esportives ja existien i van ser reaprofitades, la totalitat de l’electricitat procedia de fonts renovables, les 5.000 medalles olímpiques es van produir amb metalls de telèfons mòbils en desús donats pels ciutadans japonesos (es van recollir prop de 80.000 tones de ferralla electrònica que va permetre recuperar 32 quilos d’or, 3.500 de plata i 2.200 de bronze), els podis eren fets amb el plàstic d’envasos de xampú recuperats de l’oceà i la torxa olímpica es va elaborar amb desferres d’alumini dels habitatges temporals que es van construir per als damnificats pel gran terratrèmol de 2011.

Tot això i molt més, ho podeu veure i conèixer al Museu Olímpic i de l’Esport, que té més de 5.000 peces relacionades amb la història de l’esport català i mundial, així com amb un saló de la fama amb més de vint pantalles gegants amb imatges espectaculars.

L’accés a l’exposició està inclòs en l’entrada al Museu, que costa 3,6 euros per als estudiants i 5,8 per als adults. Si ho preferiu, podeu fer la vostra reserva en línia en aquest enllaç. El val que es generarà té una validesa de 180 dies naturals a partir de la data de compra i es pot cancel·lar o canviar fins a 72 hores abans de la visita que hàgiu concertat.