Música, poesia i feminisme a l'escenari de La Deskomunal

No és cap obra de teatre, no és cap recital de poesia ni és cap concert... encara que s'assembli a totes tres coses... Us parlem d'un espectacle inclassificable que va a càrrec de dues guerrilleres de la música i la poesia i que combina gèneres escènics i literaris en una reflexió construïda amb textos intel·ligents i amb un to que va del feminisme a la teoria queer.

Tot és cosa de la Gemma Almagro, una poetessa que fa una temporada va compartir amb el públic el poemari Poesía de trinchera, on parla d'amor i maternitat sense estalviar-se moments de crítica a la manera com ens estimem en temps de la postmodernitat. Amb ella, la pianista i compositora transfeminista i agrocuir Izaskun Barbàrie.

Totes dues protagonitzen el que anomenen un "no-recital" que promet ser tan profund i transcendent com crític i divertit. Ho veureu en un espectacle en el qual cada peça que s'interpreta a piano ha estat composta per a un dels poemes de Gemma Almagro, tot i que hi ha també un element d'improvisació oral i al piano que és igualment part de l'espectacle.

Aquesta és una proposta irreverent, que parla d'erotisme, de la vida, del feminisme i de moltes coses més, sempre buscant la complicitat del públic i combinant el lirisme d'una poesia domèstica, accessible i d'una gran bellesa amb el sentit de l'humor.

Si voleu gaudir d'una proposta que combina arts diverses i que us parla del nostre món i dels nostres sentiments sense moralismes i apuntant directament al cor, us esperen a Patas arriba, però abans de venir, consulteu al web de La Deskomunal tota la informació sobre l'espectacle.