Un brindis per la vida i les havaneres
No cal anar a l'Havana és el darrer text de Marc Artigau, que estrena a La Gleva amb direcció de Joan Maria Segura Bernadas.
Un homenatge a les havaneres, però també a altres tradicions que probablement agradaven als nostres avis. I, sobretot, un brindis per la vida. Així podríem definir No cal anar a l'Havana, el darrer projecte sortit de la ploma (o de l'ordinador) del dramaturg Marc Artigau, que aquests dies es representa al Teatre La Gleva interpretat per Cristina Arenas, Josep Sobrevals i Miquel Malirach, sota la batuta de Josep Maria Segura Bernadas, amb escenografia de Ramon Simó i amb direcció musical de Bárbara Granados. En paraules del mateix autor, "sovint tenim una mirada plena de prejudicis sobre el nostre patrimoni cultural. Som, al capdavall, el resultat d'una llarga transmissió de cançons, dites, poemes i balls que configuren el nostre imaginari col·lectiu".
Aquesta és la línia que segueix No cal anar a l'Havana per apropar un patrimoni com les havaneres a un públic més jove i a públics nous perquè "vegin que una cantada d'havaneres és molt divertida", ha expressat Artigau. L'obra parla "d'aquest ritual d'estiu que forma part dels escenaris catalans a la vora de la platja, de la tradició d'aquest cant que neix de la suma de molts cants, d'esclaus i esclavistes", tal com podem llegir en la informació de La Gleva sobre el muntatge. Un espectacle que serà el darrer de la temporada per al teatre del carrer del mateix nom abans de prendre's unes setmanes de descans. El podreu anar a veure fins al 4 d'agost.
Més informació i adquisició de localitats en aquest enllaç.