El nou Santa Mònica s’autointerroga per projectar-se al futur
El centre d’arts fa un exercici introspectiu en públic en què es qüestiona per què i per a qui exposa, i, sobretot, a què s’exposa quan ho fa.
La nova singladura del Centre d’Arts Santa Mònica es va iniciar el passat 24 de setembre amb una gran exposició col·lectiva que aborda els processos de desconstrucció i reconstrucció d’un centre d’arts en els àmbits institucional, arquitectònic i simbòlic, com recentment ha estat el seu cas. Tot i conservar el nom, el Santa Mònica n’han mutat els òrgans. N’han canviat la cara, el cos i la veu, i ara vol presentar-se de nou en societat, d’exposar-se com si mai no ho hagués fet.
La mostra Exposar · No exposar-se · Exposar-se · No exposar es podrà visitar fins al 9 de gener. La proposta revela i qüestiona els mecanismes expositius, de forma coral i des de diverses disciplines amb obres de Roger Bernat, Jordi Guillumet i Mònica Roselló, Joana Moll, Mariona Moncunill, Antoni Muntadas, Roc Parés i Mario Santamaria, i la participació d’una quinzena d’artistes i creadors més.
Per fer evidents tant els mecanismes físics que romanen invisibilitzats com els immaterials, s’hi fa emergir la tecnologia emprada en cadascuna de les peces, les arquitectures que s’amaguen darrere dels attrezzos, i les instal·lacions tècniques. Però també s’ensenyen els gestos institucionals, els tràmits burocràtics i els (des)afectes associats a l’organització de qualsevol esdeveniment; juntament amb totes les persones que hi intervenen: les que són artistes i les treballadores que sostenen i fan funcionar un centre d’arts.
Com apunta el seu director, Enric Puig Punyet, totes les persones “ens reconeixem mútuament com a éssers exposats i, en fer-ho, convivim amb preguntes que mai abans no havíem compartit. Ens preocupa com ens exposem, per què i per a qui ho fem, i, sobretot, a què t’exposes quan ho fas i també quan decideixes deixar de fer-ho”.
En certa manera, l’exposició s’ha concebut com un cicle que posa a prova durant setze setmanes els mecanismes d’exhibició i difusió amb què treballa i treballarà a partir d’ara la institució, entesa com un organisme viu, mutable i permanentment en transformació que ofereix lectures diverses a cada visitant i noves perspectives en cada visita.