Nova cita amb el so experimental dels Seward a la sala Hiroshima
Si sou curiosos i encara no heu escoltat mai els Seward no deixeu passar l'oportunitat i veniu a veure'ls el diumenge, 14 de maig, a Hiroshima. La sala acull l'actuació d'una de les bandes més seductorament arties i experimentals de l'escena actual.
El so dels Seward no és gaire fàcil de definir, però potser us podríem dir que fan una mena de folk anàrquic, una música amb una clara intenció arty, sempre disposada a endinsar-se pels camins més experimentals... No és estrany si penseu en els orígens de la formació, els membres de la qual es van conèixer en sessions d'improvisació de la sala Jamboree.
Genials, potentíssims, inclassificables i... una mica tocats del bolet (veieu el vídeo de Sweet Kick)... Amb adjectius com aquests els han definit en unes publicacions musicals que, ja d'entrada, es rendeixen als seus peus. Per què? Potser és millor que els vingueu a veure, ja que diuen que els seu directes són una experiència única que no s'hauria de perdre cap amant de la música que tingui la ment oberta a experiències noves.
Percussions de tota la vida, bateries que no s'assemblen a res que hagueu escoltat abans, banjos distorsionats, fragments de discursos manipulats, converses, enregistraments de camp... Tot hi cap en la música de la banda, que ja fa temps que està lliurada a produir una tetralogia sonora iniciada amb Home: Chapter One (2011) i que van continuar amb Home Was A Chapter Twenty Six (2014).
El 2016 van editar la tercera part, Second Two: Chapter Home, una nova mostra d'una música que no és fidel a cap gènere o estil, ja que els músics que formen Seward, liderats per la veu d'Adriano Galante, es deixen portar pels seus instruments i no es cansen d'experimentar.
Si voleu saber més sobre els Seward i el concert de diumenge, 14 de maig, visiteu el web de la sala Hiroshima.