Història de la música al jardí del Palau Robert

Els festivals d’estiu pot semblar que són una moda relativament recent, iniciada fa un parell de dècades, però en realitat hi ha una tradició més llarga que es basa a concentrar en l’estació més càlida les iniciatives més fresques de la música en directe. Ara bé, abans que comencessin a proliferar els festivals de música moderna, el que estava ja molt arrelat culturalment eren els festivals de música clàssica. Per exemple, del primer festival en aquest sentit del qual es té constància al segle XX a Catalunya, el de s’Agaró, ja en fa 60 anys, i va ser a la dècada dels 80 quan es va accelerar la tendència i van començar a sortir alguns dels esdeveniments que han donat forma al mapa musical de l’estiu: la consolidació del Festival de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols, el naixement del festival de Peralada i, més endavant, iniciatives, moltes de tipus rural, com la Schubertíada de Vilabertran, el Festival Pau Casals del Vendrell o el Festival Internacional de Cambrils. De tot això, ara se’n fa memòria al Palau Robert.

Al jardí del Palau es podrà visitar, fins al 30 de juny, la mostra Temps d’il·lusió, temps de reflexió, que parla sobre aquesta continuïtat de la música clàssica al teixit cultural català des de fa més de 40 anys, comissionada pel crític Jorge de Persia. Serà un recull de records, imatges i documents que parlen d’aquesta activitat i que durant l’estiu també farà la ronda per diferents festivals, com els de Peralada i Vilabertran.

Trobaràs més informació en aquest enllaç.