Paraules lleugeres amb significats profunds al Teatre Akadèmia

El Teatre Akadèmia torna a portar a escena dos grans actors, Hans Richter i Manel Barceló (Foto: Felipe Mena), en els papers de l'Un i l'Altre, els dos únics personatges de Soc el vent, un text fascinador que dirigeix Marc Chornet.

I diem que el text és fascinador perquè les paraules són la base i el material dramàtic principal d'un muntatge amb un argument que sembla mínim: dos personatges són en una barca i, mentre naveguen, parlen sobre ells mateixos, sobre el que són, sobre el que veuen o sobre allò que els atemoreix...  O potser dibuixen el retrat interior de tota la Humanitat...

L'Un i l'Altre navegaran entre la boira, pararan en una cala per menjar alguna cosa i tornaran a navegar fins al moment que un d'ells decideixi lliurar-se als seus propis temors... Mentrestant, tots dos diran paraules amb molts significats, com a part d'un text ple de silencis, reiteracions i de mots amb una música pròpia. Escolteu-les bé, perquè són paraules especialment lleugeres i tenen una aparença poc transcendent, però impacten en uns espectadors i espectadores que, segons avança la representació, en descobreixen els significats profunds.

Un paisatge minimalista, una gestualitat continguda, una situació anecdòtica... Tot un embolcall aparentment intranscendent acabarà conduint-nos a moments d'un dramatisme intens, mitjançant una màgia escènica que neix tant de la interpretació com de les paraules que es diuen. És un dels textos més coneguts de Jon Fosse, s'ha representat en teatres de mig món i invariablement colpeix el públic amb una senzillesa aparent que amaga significants que van molt més enllà del que es diu literalment.

Si no us voleu perdre un muntatge amb uns intèrprets excepcionals que porta novament als escenaris barcelonins un dels autors contemporanis vius més rellevants, veniu a veure Soc el vent, però abans consulteu tota la informació sobre les representacions al web del Teatre Akadèmia.