'Mi parce': sicaris i narcotraficants, vistos per les dones
Una investigadora teatral nascuda a Bogotà i instal·lada ja fa temps a Barcelona ens parla sobre un món de sicaris i narcotraficants, però ens el presenta vist per les dones que viuen amb ells. No us perdeu el muntatge, a la Sala Fènix, del 23 de setembre al 4 d'octubre.
La peça es titula Mi parce i és una obra de la poeta i dramaturga colombiana Patricia Ariza que pren com a títol una paraula de l'argot colombià, "parce", que significa una cosa així com "col·lega" o bé "amic incondicional". Interpreta i codirigeix la posada en escena (amb Catalina González Sadarriga) Carolina Torres Topaga, una investigadora teatral i creadora escènica nascuda a Bogotà i instal·lada ja fa anys a Barcelona que centra la seva feina a fer conèixer i denunciar situacions d'injustícia social, com feia en peces com No és país para negras, una obra de Laura Freijo protagonitzada per l'actriu Sílvia Albert Solé.
Mi parce, però, és una de les posades en escena que li han valgut més èxits a la directora. Festivals de teatre de Colòmbia, Mèxic, Àustria, Noruega, Espanya, Costa Rica i Alemanya han vist una història que transcorre en els barris d'una ciutat en la qual la mort, el crim i la corrupció omplen els carrers i els "parceros" arrisquen les vides per llevar-ne d'altres o bé les perden.
Però, què passa amb les dones i companyes d'aquests "parces", aquelles que els esperen cada dia? Elles ens parlen d'un passat i un futur condicionat per un present terrible, construït a còpia d'odi i de perill.
Si voleu saber més sobre una obra que ha triomfat en escenaris barcelonins i de mitja Europa i Amèrica Llatina, consulteu el web de la Sala Fènix.